Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimecres, 28 de desembre de 2011

Pequeño Diccionario sobre la Utopía: recursos para contar una historia.

SOBRE LA EXPERIENCIA DEL PROYECTO REDESEARTE PAZ Y SU VOCACION DE INTERVENCIÓN ARTÍSTICA Y CULTURAL EN TERRITORIOS EN RIESGO DE EXCLUSIÓN SOCIAL

Cultura, desarrollo, comunidad, territorio, arte, cohesión social, empoderamiento, desarrollo cultural comunitario, solidaridad. Todas estas palabras, todos estos términos, componen una compleja definición sobre una propuesta de transformación y futuro para contextos sociales en riesgo de exclusión. 

Un proyecto que es, a la vez, una red de agentes culturales, un contenedor de deseos y acciones de intervención, y un vínculo entre el arte y la cultura como motores de transformación del territorio a favor de una cultura de paz. Se trata de REDESEARTE PAZ, un proyecto que, a través de las herramientas de las prácticas artísticas contemporáneas y la cultura, genera y fortalece procesos de cohesión social. El proyecto trabaja mediante la intervención-colaboración-reflexiónacción con comunidades en peligro de marginación. 



El presente texto que os presentamos es un glosario de términos, con intención de diccionario, que trata de dibujar el amplio mapa de las acciones y los conceptos que conforman esta red; la búsqueda de una definición en la suma de todas las partes que componen la propuesta, bajo la idea de reivindicar el uso de la palabra utopía en la actualidad: recuperar esa esperanza que supone el término y a la vez compartir la experiencia de este diálogo entre el arte y la cultura propuesto por REDESEARTE PAZ a favor de la cooperación y el desarrollo.


Podéis leer el artículo completo en:  http://blog.transit.es/diccionario-redeseartepaz/

Si deseáis ampliar la información sobre REDESEARTE PAZ podéis consultar la web del proyecto:http://www.redeseartepaz.org 


Àngel Mestres Vila
Director de Trànsit Projectes
http://www.transit.es/   http://blog.transit.es/

dimecres, 14 de desembre de 2011

Ràdio càpsula dMagaZines: retrasmetent des de Quatre Camins.

Divendres 11 de Novembre va ser un dia especial: al Mòdul 4 del Centre Penitenciari Quatre Camins es va inaugurar oficialment una Cyberaula i es va presentar la primera edició del dMagazine “Universo Cultural, el magazine abierto” (que podeu escoltar des d’aquest enllaç).
Darrera d’aquests dos fets hi ha una llarga història que us expliquem a partir de tres mirades, que resumeixen moltes veus: la de tota la gent que ha participat en la creació de “Universo Cultural, el magazine abierto”.
Julio: “Des de fa anys treballo durant el mes d’agost. Aprofito aquest temps d’aparent calma per a preparar el curs, per fer proves d’experiències que es puguin dur a terme durant l’any. Penso en la marxa que està portant el Projecte AlfaDigital i en el que tenim per endavant. Com fer que les màquines, els ordinadors, es converteixin en eines educatives i de dinamització. Penso també en companyes i companys amb ganes de fer coses: penso en accions que podem emprendre i que integrin les TIC com a eines socioeducatives, de l’educació social.
Abans de l’estiu vam començar a treballar amb les Narratives Digitals, una metodologia que ens ha atrapat i en la qual tenim dipositades moltes expectatives. Les Narratives aniran arribant a les presons, a poc a poc i seran molt mobilitzadores. De fet ja estan entrant de la mà de companys que han decidit donar el pas.
Durant l’estiu buscava poder definir un projecte més lleuger, que pugui tenir una implementació menys complexa i que fos complementari de les narratives.
Fa temps que li donava voltes a un format que em resultava molt atractiu: la Càpsula de la Casa Encendida, una mena de programa de ràdio “encapsulat” per a ser escoltat com a podcast. Pensava que seria interessant partir d’aquest format i provar de fer als centres una mena de revista, de magazine d’àudio que fos una mica hereu de les revistes tradicionals i que pugés ser utilitzat com a eina per diferents activitats.
dmagazinesVaig traçar un esquema molt tènue del projecte: un magazine digital d’àudio, amb diferents seccions, produït en totes les fases pels propis participants (definició de l’estructura, continguts, lectures, enregistrament, edició de so i efectes, muntatge i distribució), possible de fer amb els equips i programari (Audacity) que comptem en el Projecte AlfaDigital i que fos atractiu i viable… Quatre línies, les idees principals, la metodologia bàsica i un nom: dMagaZines (o sigui, magazines digitals), un logo… I mentre penso en tot això me n’adono que estic pensant amb qui podríem començar a fer un pilot d’aquest projecte. Fa temps que treballem junts amb l’Elisabet i l’Elisenda i amb Quatre Camins. Portem prop d’un any i mig incorporant les TIC al programa d’Interculturalitat. Al MR4 de Quatre Camins hem muntat ordinadors del projecte Alfadigital. Elles estan treballant durant el mes d’agost!”
Elisabet: "Un mes d’agost intens per la proposta d’en Julio (que no deixa de sorprendre’ns amb nous reptes), i perquè al grup d’educació intercultural no el para ni la calor, ni els reptes, i s’entusiasmen amb el projecte del dMagaZines, amb una facilitat difícil de trobar en aquestes cases…. Aquest entusiasme ens transporta a l’Elisenda i a mi a les aules de la facultat d’educació social, on tantes vegades havíem sentit: “cal vincular a les persones amb la cultura i partir dels seus interessos, així prenen sentit les coses”. Davant de tot això, la resposta no podia ser una altra que SÍ.
Després de fer una crida a la responsabilitat i al compromís amb el grup, iniciem el camí. Un camí que sense ni adonar-nos-en ens submergeix en un procés de redacció d’articles, revisió de materials, recerca de notícies, propostes de seccions, assajos, gravacions…. Els papers, diccionaris, micròfons, auriculars, ordinadors… es fan imprescindibles sobre les taules de l’aula. I què dir de les converses? De cop ens sentim parlant de “cunyes”, “cortinillas” i l’Audacity…. Cada un de nosaltres va trobant el seu paper dins aquest projecte: els redactors, els tècnics, les veus, el presentador, els comentaristes…. Quina força que té aquest grup!!!! I quina sort haver-me topat amb ells. Així doncs, el dMagaZine del mr-4 comença a prendre forma.
Universo Cultural: el magazine abierto
Passa l’estiu i les presons tornen al funcionament habitual: comencen les activitats escolars, els programes específics, els cursos de formació ocupacional… Però, els nois busquen hores d’on sigui per tal de continuar vinculats amb el projecte. Ni tan sols els canvis de mòdul de persones significatives dins el grup fan trontollar-lo, i continua creixent….”

Elisenda: “… igual que l’optimisme -el gran lema del grup-, encara que l’Elisabet i jo a vegades intentem posar una nota de realisme: “voleu dir que acabarem per l’octubre el primer magazine?” La resposta va ser aplastant: “I tant, això ja ho tenim!” I efectivament teníem el més important: el nom “Universo Cultural, el magazine abierto”, les seccions ja pensades (literatura, notícies, cuina, cotilleos…), escrites i  gravades, les músiques… la pèrdua de la vergonya inicial  (la primera vegada que vaig sentir la meva veu a través de l’ordinador el color vermell va envair les meves galtes) i l’entusiasme per escoltar el resultat de moltes hores de feina i esforços.
Així és, com efectivament, no el vam acabar pel mes d’octubre, però molt poquet va faltar, ja que el divendres dia 11 de novembre del 2011 fèiem la inauguració i l’estrena en públic del primer magazine digital del grup d’Educació Intercultural del mòdul 4 de Quatre Camins. La presència del director, del coordinador d’equips multidisciplinaris, del cap de programes d’educació social, d’en Julio (que ja forma part del grup) i de l’Elena (tots dos de la Unitat de Nous Projectes) no va impactar tant als nois com per deixar-los sense paraules i van fer una presentació dita des del cor, des de la il·lusió, des de la recompensa personal de fer les coses per un mateix i des d’un mateix però pensant en els altres. Crec que l’Elisabet i jo estàvem més neguitoses que ells: Agradarà? Tindrà èxit? La gent entendrà l’essència? Es valorarà tot l’esforç fet?… un munt de preguntes que una hora més tard es diluïen amb una respiració profunda: “ja hem superat l’estrena!”.
Les felicitacions i el suport ens arriben en forma d’energia per plantejar-nos el següent pas: anem a distribuir el nostre magazine. Ara hem de crear xarxa, infraestructura, perquè arribi a molts indrets i perquè moltes persones de dins i fora puguin escoltar les nostres veus, el nostre entusiasme, les nostres idees… i puguin gaudir d’aquest viatge digital igual que ho estem fent nosaltres.
Obrim la porta de l’aula el següent dia d’activitat després de la presentació i ens assalten amb la pregunta: “el nostre pròxim número serà en breu, oi?”; “farem un especial Nadal, no?”. L’Elisabet i jo ens mirem, riem plegades, crec que estem pensant el mateix (uf! Quina feinada, aquests no paren de pensar i de tenir idees!!), “ja veurem”, és la nostra contestació però acte seguit els hi diem: “el següent número ha d’estar pel 16 de desembre. Som-hi?”.

dimecres, 30 de novembre de 2011

Identitats Digitals a l’abast de tothom?

La jornada del Paper de la innovació en la recerca activa de feina realitzada pel CEESC I la Consultora ITD a l’espai Plató del Pati Manning (CERC) va tractar essencialment de la recerca de feina i com la creació d’una identitat digital pot ajudar-nos en aquesta tasca.  

La identitat digital és tota petjada que deixem al món d’Internet sobre qui som, interessos, àmbits que ens agraden, professió. Aquesta té relació amb la nostra identitat real. 

Tant el Jaume Albaigés com l´Óscar Martínez, tots dos de la Consultora ITD, ens van presentar una idea clara i concreta de com la web ha de ser un espai on potenciar la imatge professional-identitat digital. També van apuntar com la presència en el món cibernètic fa xarxa i pot ampliar els horitzons professionals dels educadors i educadores. Qui no té presència a la xarxa no existeix.

Els educadors i educadores tenim petjada al món d’Internet? Existeix la identitat dels educadors socials a la Xarxa? Presentem experiències professionals a medis digitals com blocs, pàgines de perfils, fòrums?

Si bé ara utilitzem aquest espais per relacionar-nos amb amics i família cal ampliar el cercle per presentar la nostra professió i experiència als altres. Això, requereix de temps i processos d’assaig i error, degut al marge d’aprenentatge propi de cada nova tecnologia i i programari. 



La centralització d’aquesta identitat digital no pot fer oblidar, tal com feia palés la Carol Martínez, de la cooperativa Eduvic, la importància de les capacitats, actituds i aptituds del candidat a una oferta de feina: tenir habilitats socials, saber treballar en equip, tenir capacitat de gestió de les seves emocions, resolució de conflictes, etc. 

Hem d’aprendre a fer networking mitjançant recursos que ja utilitzen, periodistes, creatius, artistes, músics com a medi d’autopromoció. No només blocs, si no també eines per contactar amb gent per àmbit de professió com el linkedIn, el twitter. Sobretot ara que la família ha deixat de ser generadora de feina amb la pèrdua del boca orella.

Hem de capacitar-nos per crear i gestionar continguts, aprendre a referenciar i construir la nostra xarxa relacional, el nostre networking. Hem de pensar com traslladar els sabers sense exposar dades sensibles de les persones amb les que treballem. Saber alimentar, fer créixer i organitzar les nostres veus per no caure en un discurs únic i monòton. Donar cabuda a les tecnologies des de la responsabilitat i la crítica per entendre que les relacions també canvien. 

Si no entenem aquests canvis no podrem acompanyar a la gent en la seva inserció laboral, i aquesta romandrà fora per la bretxa digital sense accedir a les mateixes oportunitats que la resta de persones.

Mario Robles Rionegro
Educador Social
www.kaotot.blogspot.com 

dimecres, 16 de novembre de 2011

El Circ Social

Ha estat un sorpresa ben agradable que des del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya em demanessin una col·laboració en relació el blog que porto “Educació Transformadora”. La meva aportació és al voltant d’un tema en el que s’uneixen l’educació, la inclusió social, el desenvolupament comunitari i la meva feina a l’Ateneu Popular 9Barris: El circ social. 

A principi dels anys 80 del segle passat i al voltant de la idea del Nou Circ o Circ Contemporani s’inicien processos paral·lels a diferents llocs del món com Bèlgica, Catalunya o Canadà on el circ es converteix en una eina educativa per a l’empoderament de persones i comunitats en situacions de desigualtat social. Experiències com les de l’Ecole du Circ de Brussel·les, l’Ateneu Popular 9 Barris o la de Cirque du Monde de Cirque du Soleil són clars exemples. Aquest últim ha desenvolupat projectes de circ social a diferents llocs del món i els dos primers formen part de Caravan Xarxa Europea en Formació i Circ Social.

El Circ Social és un procés d’ensenyament–aprenentatge de tècniques circenses que te com a finalitat la inclusió de persones en situació de risc social i el desenvolupament de la seva comunitat. En una proposta pedagògica d’aquest tipus s’aconsegueix estimular la creativitat i promoure les aptituds socials dels participants. Aquests poden millorar i desenvolupar les seves facultats relatives a la cooperació, la solidaritat, l’esforç, la superació, la comunicació, l’autoestima i la participació a partir de l’aprenentatge de tècniques com el trapezi, l’acrobàcia, les malabars, els equilibris i la seva posterior mostra.

Fotografia: Luís Montero

El circ ha significat una possibilitat per a persones en situació d’exclusió social, ja que hi han trobat una plataforma més enllà de les barreres conegudes, han pogut elevar la seva autoestima, mostrar la projecció d’ells mateixos, i han aconseguit moure i remodelar les jerarquies socials que es formen en les ments dels seus iguals, dels seus professors o educadors, dels seus familiars i fins i tot de la comunitat més propera.

Juan Pablo Bonetti (2009) planteja diferents àmbits de treball en relació amb la proposta pedagògica en circ o en altres disciplines artístiques:

_El cos i el joc com a suport metodològic i pedagògic.
_L’experiència com a forma d’adquirir coneixement, un coneixement tan important com l’acadèmic.
_La mostra del producte circ (actuació) com a argument carregat de simbolisme, atès que permet al participant sortir de l’espai quotidià (el barri i les mirades) per ocupar-ne un altre diferent (l’escenari).

Pel que fa a l’ambient comunitari i social, visualitzem que l’aprenentatge de tècniques circenses i  la creació d’un espectacle o d’una mostra permet que els participants ocupin un lloc (l’escenari) diferent del quotidià. Això habilita una mirada diferent del membres de la comunitat, de l’adult, o del barri, cap a ell o ella. D’altra banda, tenim l’actuació on el participant rep l’aplaudiment, desperta “admiració”, ocupa diferents llocs de la ciutat promovent la millora de l’autoestima i el vincle amb altres realitats. 

La proposta de circ té un abast sociocultural i educatiu transcendent i, en promoure la participació dels seus alumnes (infants, adolescents, joves,...) potenciant la seva inclusió, adquireix una profunda dimensió política. Es generen espais de convivència social interrelacionant els diferents elements, projectes, entitats i agents de la comunitat. 

A través del circ l’alumne es pren lloc com a actor protagonista modificant la seva autopercepció i posant en positiu  la relació que estableix amb la comunitat. 

Antonio Alcántara Alcántara
Educador Social
http://educaciotransformadora.wordpress.com/ 

dimecres, 2 de novembre de 2011

EDUCACIÓN EMOCIONAL: La intervención

Dentro de la mayoría de programas de intervención social, relacionados con lo educativo y aplicados en cualquiera de los ámbitos tan variados donde se contempla la intervención socioeducativa, se recogen actividades y objetivos relacionados con las habilidades sociales. La asertividad y la empatía son las que más se vienen trabajando en educación social

Son habilidades que no se enseñan en las aulas, y que también suelen escasear en el contexto familiar. En educación formal, ésta va más encaminada a la trasmisión de conocimiento, y queda muy poco espacio para el desarrollo de habilidades para la vida, donde queda ubicada la educación emocional. Es por ello que los educadores y educadoras sociales tenemos que implementar en el contexto escolar, mediante las intervenciones preventivas que realizamos en los centros educativos, programas de este tipo. Es también en otros contextos, como son los centros de menores, de inserción sociolaboral y todos aquellos en los que tenemos cabida desde la intervención socioeducativa este tipo de programas de educación emocional.


Este tipo de programas se vienen desarrollando a través de talleres, actividades, con el objetivo de dar a conocer todo el conjunto de emociones y alfabetizar emocionalmente, para después poder reconocerlas en uno mismo y en los demás. Trabajando la capacidad de saber ponerse en el lugar del otro, la empatía, y por supuesto trabajando la autoestima. Sin autoestima es complicado ponerse en el lugar del otro, sin tirarnos piedras a nuestro propio tejado. 

La educación emocional pretende dar un paso más hacia la integración y adaptación de las personas en la sociedad donde viven y se desarrollan, para la obtención de relaciones sanas, con uno mismo y con los demás. Por lo tanto, la educación emocional es una pieza angular en la educación social, que ha de estar presente en todos los proyectos socioeducativos.

Desde la experiencia se ha venido demostrando que los programas de habilidades para la vida son un motor decisivo en el cambio de conductas para la integración. El ambiente que rodea al sujeto objeto de intervención social, es un condicionante importante en la educación emocional y en la asimilación de las habilidades sociales. Aprendemos lo que vemos, y por lo tanto nosotros, los educadores y educadoras tenemos la responsabilidad de ser modelos de referencia en estos aspectos, como también en otros incluidos en nuestro código deontológico, intentando ser voz, pero también ejemplo. A su vez también hemos de ser capaces de hacer ver la importancia de desarrollar ciertas competencias socioemocionales, que nos hacen más libres y más humanos.

África Martínez
Educadora Social
http://educacionsocialamg.blogspot.com

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Comunicació i Educació Social

Aquest dissabte es celebra a Gijón I Trobada Estatal de Professionals de la Comunicació i l'Educació Social on webmasters i blocaires de reconegut prestigi en l'àmbit de l'Educació Social es reuniran a la ciutat asturiana, els dies 21,22 i 23 d'Octubre.
La trobada que està emmarcada dins dels actes oficials de difusió de l'IV Congrés Estatal d'Educació Social, que se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de Maig de 2012, a València, pretén ser un espai on poder veure quin és l'estat actual de l'Educació Social a les xarxes socials.



En aquest sentit, pel que fa a la nostra professió, a la jornada El paper de la innovació en la recerca activa de feina Oscar M. Ciuró , de Trànsit Projectes, apuntava que els educadors socials tenim poca presència a les xarxes socials en comparació amb altres àmbits. Anem fluixos en networking i no expliquem el que fem però veiem que a més informació que es comparteix més notorietat té la nostra professió, d'aquí la importància de crear, compartir, difondre. 

Si expliquem el que fem i ho compartim amb d'altres professionals de l'educació i del món social podem contrastar si ho estem fent bé i trencar amb aquesta sensació que Tote d'Educablog ens transmet al seu post:

"Alguna otra vez he acudido a la visión de los educadores y educadoras como islas aisladas en el gran océano de la educación social, un poco aturdidos, abrumados por su inmensidad…"

Les eines 2.0 ens ofereixen noves oportunitats per trencar amb aquesta sensació d'aïllament professional. Aquestes noves maneres de comunicar-nos i reflexionar conjuntament sobre la nostra pràctica educativa pot ajudar-nos a entomar aquest repte del present de l'educació social.
 
Citant a una frase de l'obra de teatre Alaska 2099 "I tu que vas fer davant d'això?". Aquesta serà una pregunta a fer-nos per repensar les nostres maneres de fer, també a nivell comunicatiu en el nostra professió.

dijous, 29 de setembre de 2011

Els infants i adolescents nouvinguts i la intervenció educativa

El nostre país ha estat terra d’immigració i d’acolliment. Fins els anys setanta els fluxos de nouvinguts provenien, bàsicament, de les terres de la resta de l’Estat. Posteriorment, van passar molts anys de poca incidència migratòria fins a la segona part dels noranta amb la vinguda important de persones d’altres països.

L’augment global de població ha estat molt rellevant i també els reptes com a conseqüència de la nova realitat i la interconnexió entre diverses cultures. Un dels aspectes més complexos, i que incideix molt directament amb la nostra professió, té a veure amb l’arribada d’un nombre important d’infants, el que s’ha vingut a anomenar menors estrangers no acompanyats.

Nosaltres preferim parlar d’infants i d’adolescents que han arribat a casa nostra sense referents adults que s’han jugat, en infinitat de situacions, la vida literalment i que presenten una situació de desemparament i una vivència personal rica, que requereix de la intervenció especialitzada i de l’atenció dels organismes que tenen l’obligació de vetllar per la seva atenció i pel seu benestar.

El tema es complica quan situem a nois i noies que no han arribat a la majoria d’edat, que viuen sovint en situacions de pobresa i de carrer i que, en el millor dels casos, són tutelats per l’Administració, sense els seus referents familiars i, sovint, amb una responsabilitat assumida d’adquirir la independència personal i d’haver d’ajudar a les famílies que han deixat en el país d’origen. Nois i noies que no continuaran creixent en el propi entorn i assumint compromisos que, sovint, no són realistes.

En un altre ordre de coses, el CEESC forma part del Consejo General deColegios oficiales de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) que és l’entitat que aglutina el conjunt de Col·legis i Associacions Professionals que existeixen en el conjunt de l’Estat Espanyol. Des del Consejo vam enviar al Ministre de Treball i Immigració una carta expressant la nostra preocupació per la possible aplicació restrictiva amb els nois i noies provinents d’altres indrets i que podrien tenir una regulació diferent als autòctons en situació de desemparament i dificultat així com la necessitat que detectaven d’adoptar les mesures oportunes per a garantir el benestar i seguretat d’aquests infants tenint en compte el seu interès superior en la presa de decisions que els hi afecta directament.*


El Ministre va contestar al Consejo que prenia nota de la nostra preocupació i que ens garantia que no es produirien situacions de discriminació. En tot cas, el CEESC convida a obrir un ampli debat, entorn a la realitat actual d’aquests infants, que sorgeixi de la intervenció dels diferents professionals sobre les mesures que s’estan adoptant per part de la DGAIA, de la Fiscalia i de la Judicatura. Tan de bo aquesta reflexió i debat conjunt doni lloc a una trobada presencial. Aquesta reflexió és fonamental per tal de que els diversos professionals interessats i /o que treballen en l’àmbit específic, puguin reflexionar sobre la seva praxis quotidiana i les característiques específiques d’aquesta població. Podrem, així, reflexionar sobre els interrogants i reptes que permetin millorar l’atenció i la feina amb els infants i els adolescents nouvinguts en situació de desemparament.
Andreu Peláez Artacho
Educador Social. Secretari de la Junta de Govern del CEESC i vicepresident del CGEES.
*Podeu consultar la carta complerta enviada al següent enllaç: 
Carta al Ministeri deTreball i Immigració.

dijous, 22 de setembre de 2011

RES_Revista d'Educació Social

Des de fa 8 anys els Educadors Socials tenim una revista professional RES, Revista d'Educació Social. En format digital i allotjada a la web de EDUSO la revista ve donant forma a diferents aspectes i àmbits de la nostra professió. Amb continguts actuals, elaborats des dels coneixements i experiències dels mateixos educadors i educadores socials ens trobem amb temes que sens dubte gaudiran del vostre interès i seran un suport per al vostre coneixement professional. 



RES és una publicació de temes monogràfics, en la qual cada número gira entorn d'un tema central i desenvolupa en cada tema una seccions fixes relacionades amb el tema triat: Reflexions i Experiències. Amb la presentació de la revista actual s'anuncia el tema de la següent publicació i s'obre i convida a qualsevol educador o educadora a que faci les seves aportacions per mitjà de reflexions o experiències sobre el tema triat. 

El catorzè nombre de la Revista RES serà el primer d'una nova etapa i el tema central estarà dedicat a les PERSONES EN SITUACIÓ D'EXCLUSIÓ SOCIAL i la seva relació amb l'Educació Social.

Si esteu interessats a participar podeu fer arribar les vostres aportacions abans del 31 d'octubre de 2011, a la següent adreça res@eduso.net



dimecres, 14 de setembre de 2011

BLOCS SOBRE EDUCACIÓ SOCIAL: Resi...què? Resiliència

Continuant amb les recomanacions d'altres blocs d'educadors i educadores socials que vam començar la setmana passada us presentem en aquesta ocasió un bloc anomenat Resi...què? Resiliència de l'educador social Jordi Navarro.

La resiliència és la capacitat d’una persona o col·lectiu de fer front i superar adequadament les adversitats i dificultats de la vida, sortint-ne reforçat i transformat positivament, d’una forma socialment acceptable.


Mitjançant aquesta eina, aquest educador ens presenta vers una reflexió sobre la seva pràctica educativa diferents activitats que li han servit com a base i font d’inspiració per promoure la resiliència. Fruit del recull d'aquestes activitats portades a terme l'educador social Jordi Navarro va decidir escriure un llibre sobre aquesta temàtica el qual va presentar ahir dimarts 13 de setembre a la seu de la delegació del CEESC al Camp de Tarragona.  El seu primer llibre titulat com el seu bloc Resi..què? Resiliència. posa en pràctica la resiliència dirigida a professionals per treballar amb infants i joves i és una guia pràctica i oberta per a totes les persones interessades en la seva promoció, especialment per a aquelles que intervenen amb infància, adolescència i/o joventut en risc social i en l’educació no formal. A la  presentació del mateix, l'autor, va parlar del concepte de resiliència, així com de les reflexions que el llibre recull sobre el canvi de perspectiva que ofereix a l’àmbit de l’acció social i com poder-la dur a la pràctica. 

                                                 

L'acte de presentació al qual van assistir un total de 20 professionals de l'educació està previst portar-ho a terme també a Barcelona on properament els educadors i educadores de la província podran reflexionar conjuntament amb en Jordi Navarro.



A més de poder trobar la convocatòria a la pàgina web de l'educador http://www.resiliencia.cat des del CEESC us mantindrem informats per tal de que podeu apuntar a les vostres agendes aquesta trobada amb l'autor del llibre.


dijous, 8 de setembre de 2011

BLOCS SOBRE EDUCACIÓ SOCIAL: Educador social en Alaska

Amb aquesta nova entrada al bloc volem presentar-vos el que serà una sèrie de recomanacions d'altres blocs d'educadors i educadores socials que porten a terme, mitjançant aquesta eina, una reflexió sobre la seva pràctica educativa.

En aquesta primera ocasió us presentem el bloc Educador social en Alaska d'en Sera Sánchez. 

El bloc, pensat per reflexionar sobre les intervencions educatives dins l'àmbit dels Serveis Socials Bàsics va jugar al començament amb l'anonimat del seu autor, el qual signava els seus post amb el pseudònim de Quique.

Fruit d'aquests pensaments en veu alta, o més ben dit en lletra majúscula, va néixer el que després seria una obra de teatre escrita també per en Sera Sànchez amb el mateix nom del bloc que us presentem i posteriorment va guanyar la 1ª edició del premi Retines del CEESC.



El bloc Educador social en Alaska es caracteritza per ser, junt amb d'altres blocs com els dels companys d'Educaglog, un dels primers espais digitals creats per plasmar els pensaments, dubtes, il·lusions i reptes vers la professió de l'educació social. Aquests nous espais per i per a els professionals socials a la xarxa van posar la primera fita en el que després esdevindria la Web 2.0 creant una eina d'informació bidireccional on la resta de companys de professió també poguessin aportar les seves opinions respecte als continguts tractats als posts.

Esperem que us sigui del vostre interès i ens feu arribar les vostres opinions sobre aquest i els següents blocs que recomanarem.



dilluns, 29 d’agost de 2011

L’acollida professional en infància.

La llei 14/2010 (la LADOIA) ha obert una nova finestra en les possibilitats del desenvolupament i dedicació professional de les educadores i educadors socials a Catalunya: el de poder exercir com a tals des de la nova figura de l’acolliment professional.

Les virtualitats, els avantatges, els riscos, etc… d’aquesta nova figura professional i social (que té, per altra banda, una llarga trajectòria a Europa i Nordamerica), van començar a ésser debatuts al CEESC en una “càpsula” que es va fer el passat 9 de juny a Barcelona.

La posada en marxa de la proposta s’ha vist temporalment suspesa pel canvi de govern i per la irrupció de la crisis, que ha desdibuixat algunes de les prioritats i programes. Però, estem segurs de que finalment es reprendrà i volem que, quan això succeeixi, estiguem en disposició de poder oferir la nostra opinió socialment.

Per a possibilitar això, entre els acords als que vàrem arribar en aquesta càpsula (que va ser força participativa), va estar el d’obrir un espai al web (un bloc) que possibilités tant l’accés a la diferent informació i  documentació que sobre el tema es vagi generant, com el de possibilitar la participació d’aquelles persones, educadores i educadors socials principalment, que n’estiguin interessats.

Aquest és el resultat de l’acompliment d’aquest acord: posar al vostre abast eines per a poder fer-vos una idea sobre el tema i per a poder participar-hi, si en voleu (nosaltres un encoratgem a fer-lo!), per tal d’acabar madurant una posició com a col·lectiu i com a CEESC.

Ara la paraula és vostra!!!


Els acolliments familiars en l’àmbit internacional: el debat de la professionalització

Una visión de la protección de la infancia

L’acolliment familiar professionalitzat d’infants i adolescents en unitats convivencials d’acció educativa.

Ensayo sobre la acogida profesional



dilluns, 22 d’agost de 2011

Posicionament del CEESC en relació amb la Renda Mínima d'Inserció (RMI).

El passat dia 29 de juliol vam participar en una reunió de la Comissió Funcional del Consell General de Benestar Social, en la qual se’ns va informar de la proposta de Decret de la RMI.
Aquell mateix dia els col·legis professionals, els sindicats, la patronal del sector i les entitats socials presents vam manifestar el nostre malestar per haver rebut una convocatòria sobtada que impedia que tinguéssim prou temps per preparar una resposta acurada. Tot i així, en la reunió les persones que van prendre la paraula van estar d’acord en manifestar la preocupació i també el desacord en diferents aspectes de la Llei, com les dificultats i traves que suposaran les modificacions, el límit pressupostari, etc. (temes de fons molt importants).

En aquests moments, també hem de manifestar-nos en contra de les formes. No és admissible la criminalització de tots els beneficiaris de la RMI per les possibles o suposades “irregularitats” d’alguns. Els i les tècniques dels Serveis Socials Bàsics (SSB) són els primers interessats en detectar qualsevol frau, en aquesta i en qualsevol altra prestació que gestionin. Per això, no s’entén que s’hagin pres mesures d’aquest tipus d’esquena als professionals que diàriament
gestionen aquestes prestacions.

Durant el mes d’agost ha entrat en vigor la nova Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que modifica la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la RMI (en el seu article 62). Alhora, s’ha decidit canviar la forma de pagament sense previ avís ni comunicació als SSB, que assumeixen una gran responsabilitat en relació amb aquesta prestació.

Les formes que s’han utilitzat per part de la Generalitat de Catalunya són incomprensibles: manca d’informació als SSB i als propis beneficiaris, precipitació en portar a terme les modificacions i els canvis, poca atenció a les entitats, organitzacions i professionals que treballen directament amb aquesta prestació, posada en funcionament dels canvis durant el mes d’agost en què hi ha menys professionals en tots els serveis, entre altres qüestions.

La manca d’informació ha provocat que en els SSB dels diversos municipis, en les oficines de correus o en les entitats bancàries s’hagin viscut situacions d’angoixa i de molta incertesa, tant per part dels beneficiaris com dels mateixos professionals.

Com es deia el dia 29 de juliol a la Comissió Funcional, estem vivint una situació de crisi econòmica en la qual cal solidaritat i compromís vers els que més pateixen. Recordem que els beneficiaris de la prestació són persones que viuen situacions molt precàries, vulnerables i amb uns recursos econòmics extremadament reduïts; persones
en situació de pobresa extrema i, en alguns casos, s’hi afegeixen greus dificultats socioeducatives i de salut. Els i les professionals que coneixen els beneficiaris de la RMI saben del nivell de dificultat que pateixen. Són ciutadans que necessiten suport i treball socioeducatiu, no més entrebancs.

Tot i això, som conscients que manquen recursos humans per fer un seguiment acurat dels beneficiaris de la
RMI, així com també serveis i recursos de formació i orientació laboral per ajudar-los a millorar la seva situació.

Davant de tot això, el CEESC vol manifestar públicament la seva oposició a unes decisions que han significat
una manca de respecte als tècnics dels SSB i a moltes persones que disposen d’aquests serveis, així com un retrocés en les línies de treball que ajuden a afavorir la igualtat i els drets a tota la ciutadania.

Som conscients que les dificultats, tant per als beneficiaris de la prestació com per als tècnics dels SSB, tot just estan començant. Per això, apel·lem a la capacitat de rectificació del nostre govern i ens oferim a col·laborar per trobar millors solucions davant la necessitat d’ajustar els pressupostos a la situació de crisi actual, a oferir idees per a la revisió de la RMI sense necessitat d’utilitzar les eines i decisions actuals, a pensar diferents programes per afavorir l’ocupació, entre moltes altres propostes.

Ens oferim, en definitiva, a estar al costat del Govern per ajudar a millorar la situació actual del país, però la nostra prioritat, la nostra defensa i el nostre treball sempre anirà enfocat cap a la ciutadania i els professionals que treballen per a ella i amb ella.

CEESC, 16 d’agost de 2011.

dimarts, 31 de maig de 2011

Les habilitats socials

La Sonia Sánchez, una educadora social, ens explica la seva experiència al taller d'habilitats socials que du a terme en un Hospital de Dia.

Hi ha moltes maneres de definir els comportaments en les relacions interpersonals: les conductes apropiades o no, les apreses o adquirides, etc. Dins d’aquest ampli ventall, trobaríem el que avui anomenem les habilitats socials.

Moltes vegades ens suposa un gran esforç apropar-nos a un grup de gent per poder presentar-nos, o pot ser que ens generi molta angoixa tan sols la idea de sortir de casa per conèixer gent o, simplement, per relacionar-nos. Molta gent té, realment, dificultats a l'hora de manegar les seves ansietats o pors a l'hora d'encarar situacions difícils o noves.

Tot això implica una àrea molt important del cervell humà, com és la comunicació. Partim de la idea que la comunicació és primordial però, si sovint se'ns crea un repte o, simplement, no ens veiem capaços d'expressar sentiments, d’exposar una queixa, de donar una negativa o trobem situacions que ens superen, aleshores això es pot convertir en una sèrie de problemes relacionats amb les conductes o actituds personals. Les accions de les persones es determinen en una o diverses conductes interpersonals relacionades entre si (intercanvi), i la conducta empra un mitjà per assolir un objectiu que intenta resoldre el conflicte entre el jo i les circumstàncies o viceversa.

Hi ha unes habilitats anomenades bàsiques i unes altres anomenades més complexes. No podem desenvolupar les segones sense haver interioritzat les primeres.

Aquestes habilitats bàsiques i principals les podríem resumir com aquell conjunt de comportaments i actituds envers la higiene, la salut, l’autonomia personal, etc. Les altres, les més complexes, serien tot aquell grup d’habilitats relacionades amb la gestió dels sentiments, de l’agressivitat, la planificació, etc.

Al taller que realitzem a l’Hospital de Dia sobre habilitats socials, ens trobem que cada noi/a requereix el reconeixement i l'aplicació d'unes o d'altres, depenent de les característiques de la situació i del seu grau de dificultat.

Al centre oferim tres espais diferenciats dins del mateix taller: el taller d’habilitats socials. Aquests espais duren una hora i quart i es duen a terme els dimarts, dijous i divendres en diferents franges horàries per tal que els nois que estan ingressats parcialment (és a dir, pacients que compleixen uns protocols i que, per tant, tenen un horari fixat, o que fan una compartida amb l’escola, per exemple) puguin dur-lo a terme si cal.

Aquest tres grups s’han marcat en funció de les necessitats dels usuaris. Sabem que cada persona té unes necessitats molt diferents, però en qüestió d’habilitats socials, tot es redueix. Cal dir que ens basem en una programació molt específica que agrupa diferents ítems que alhora engloben unes pautes molt bàsiques sobre aquestes habilitats. 

El primer grup va dirigit a un grup de nois que tenen dificultats a l’hora d’assolir unes tasques bàsiques com poden ser la higiene personal, el respecte, la salut, l'autonomia, etc. Els altres dos grups actualment podríem dir que són més semblants ja que les necessitat dels nois i noies del centre són mes homogènies. 

Treballem conjuntament amb tots dos grups temes com ara les emocions, els valors, l'assertivitat, els sentiments, les idees de futur, etc., però ens centrarem en temes més concrets i específics, segons les necessitats de cada grup. Per exemple, amb un grup es treballarà més tot el tema de les normes i agressivitats, i amb l’altre reforçarem més altres capacitats com les de planificar, orientar-se i utilitzar recursos.

A l’hora d’escollir el participant de l’activitat, ens reunim l’equip multidisciplinari del centre. Valorem si cal que el pacient realitzi algunes sessions per aprendre o simplement per fer un bon reforç positiu de les seves habilitats socials. S’informa l’usuari per tal que estigui assabentat de l’activitat, de la seva participació i dels objectius establerts. Evidentment, se'n valora l’actitud, la motivació i la predisposició.

Finalment, si l’equip i el pacient decideixen què seria el més adient, se li pot indicar un dia a la setmana per fer un taller o una activitat pautada (això vol dir que hi ha d’assistir obligatòriament).

Desprès d'haver realitzat durant dos anys aquesta activitat (o taller) gosaria dir que, en els tres grups, he observar que les tècniques més afavoridores, entre d’altres, són: una “bona” comunicació i el role-playing (aquí també inclouríem les petites dramatitzacions reals o inventades i els “assajos conductuals”) així com el modelatge i les instruccions proposades pel professional.

Penso que el que és realment important per a aquest nois és que puguin veure i entenguin el que s’està treballant, acceptant les dificultats i adquirint consciència, seguretat i confiança, possibilitant així l’aplicació dels seus coneixements a la seva quotidianitat.

dimarts, 17 de maig de 2011

Fent camí pel CEESC a Terres de l'Ebre

El passat dijous 12 de maig de 2011, va tenir lloc l’acte d’inauguració de la nova seu i un pas endavant, no només per al col·lectiu d’educadores i educadors socials de Catalunya, sinó per l’aposta per la Catalunya del Sud, la de les Terres de l’Ebre. Un pas endavant que suposa la descentralització dels serveis i col·lectius professionals que donen suport a una nova professió. Una professió que treballa amb i per les persones.
Acte a la UNED
Al voltant d’aquest acte ens vàrem aplegar, no només professionals de l’Educació Social, sinó també tots aquells que, d’alguna manera o altra, es comprometen amb la societat del benestar (representants de les institucions públiques, d’associacions, sindicats, de governs municipals, d'universitats…).

L’acte va tenir lloc a la sala audiovisual de la UNED de Tortosa enmig d’un ambient distès i de celebració. Pepín de la Rosa, president del CEESC i Pep Vallés, president de la delegació territorial, van explicar el procés de creació de la nova delegació i del nou local a una seixantena de persones. 

Acte a la UNED
Van estar acompanyats pel Sr. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, per la Sra. Ana Algueró, primera tinent d'alcalde de la ciutat, i pel Sr. Josep Ma. Franquet, director de la UNED. Pep Vallés va dedicar l’acte a la memòria de Toni Julià i de Marc Polo (monitor de l’Escola de l’Esplai de Tortosa).

Durant l’acte, Pepi Borràs, vicepresidenta de la delegació, va fer el lliurament de premis del concurs de làmines per decorar la seu, que va tenir 12 obres premiades. A més, es van concedir tres premis especials: el Premi Punt de Llibre, concedit a l’Andrea M. G. de 7 anys, del Centre Obert El Castell d’Amposta (a partir del seu dibuix es va dissenyar el punt de llibre entregat com a obsequi a tots els assistents); el Premi Sènior, concedit a José A. B. de 91 anys, de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús (Tortosa), i el Premi al millor conjunt de treballs presentats, concedit als nens i nenes amb síndrome de Down de Deltebre.

Brindis per la nova seu del CEESC
A les 19 hores, vam anar plegats a visitar la seu del CEESC, situada al carrer Ramon Berenguer IV de Tortosa, on els membres de la Junta delegada a Terres de l'Ebre -Raquel Aixendri, Carina Callejon, Fina Callau, Núria Palau, Toni Polo, Inés Solé i Manel Roman- van fer d'amfitrions.

A partir d’aquest moment, disposem d’una nova seu on poden aplegar-se les educadores i els educadors socials de les Terres de l’Ebre per compartir inquietuds i restar informats d’allò que suposa estar col·legiat. 

Els serveis que s’ofereixen des d’aquest espai són múltiples i variats. Serveis que poden ser útils per a qualsevol professional de l’Educació Social. Disposem d’una tècnica que s’encarrega de l’acollida dels col·legiats i col·legiades, dels grups de treball, de la formació i de la gestió de les seves necessitats professionals.

Sopar de fi de festa
Entrega de diplomes a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús de Tortosa

Si aquesta inauguració portés música, seria la cançó Fent Camí del grup del mític grup de folk Esquirols:


dijous, 21 d’abril de 2011

Quins Quaderns d'Educació Social volem?

Un dels objectius recollits en el Pla de treball de 2011 del CEESC és el replantejament dels Quaderns d'Educació Social, a partir d'un procés participatiu amb els col·legiats i col·legiades. És per això que, des del Clúster de Comunicació, vam iniciar una sèrie d'accions que van començar al gener i acabaran al mes de maig.
La primera de les accions va ser elaborar un qüestionari que es va enviar per llista de distribució en què es feien diferents preguntes sobre aspectes de contingut, disseny i temporalitat dels nous Quaderns d'Educació Social, que han respost 201 persones, la qual cosa considerem un èxit de participació.

La segona de les accions era crear un grup motor ampli i divers, format per col·legiats i col·legiades, així com per persones de diferents àmbits professionals, l'objectiu del qual era complementar la recollida de dades del qüestionari amb aportacions més qualitatives.

Per crear aquest grup motor, vam posar-nos en contacte amb aquelles persones que, havent omplert el qüestionari, ens feien palès el seu interès per seguir col·laborant en aquest procés, així com amb persones col·legiades triades a l'atzar i amb professionals d'altres àmbits, les aportacions, reflexions i valoracions dels quals consideràvem importants per donar un punt de vista diferent del de l'educador/a social, com ara un dissenyador gràfic, una sociòloga i el director d'una revista cultural.

A les persones interessades les vam convocar a una sessió presencial. Aquelles que ja van dir que no podrien assistir-hi, van omplir un qüestionari ampliat que ens van retornar per correu electrònic.

Finalment, el 17 de març a la tarda va celebrar-se una sessió de treball a la seu social del CEESC en què van prendre part14 persones. En aquesta trobada, molt participativa, vam tractar temes de format, contingut i línia editorial dels nous Quaderns.

Amb totes les dades, aportacions i respostes rebudes, el Clúster de Comunicació, ha de fer un buidat i una lectura atenta dels resultats per tal d'elaborar uns nous Quaderns d'Educació Social que siguin una publicació de referència per a tot el col·lectiu professional.

Aquest procés endegat està sent molt valuós, no solament perquè ens està donant una fotografia dels Quaderns que els nostres col·legiats i col·legides volen, sinó pel grau de participació que hi hem obtingut. Aquests processos serveixen, també, perquè els col·legiats i col·legiades visquin i participin cada vegada més en la dinàmica del CEESC i en les seves decisions i se sentin a casa seva.

Des de la Junta de Govern del CEESC i, en concret, des del Clúster de Comunicació, volem donar les gràcies a les més de 200 persones que han participat en tot aquest procés pel seu suport i les seves valuoses opinions.