Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

divendres, 15 de setembre de 2017

L'educació social i el model de salut biopsicosocial

Actualment es parla d'un model de salut biopsicosocial on es fan programes per educar a la societat, en les diferents etapes de la vida, des de les institucions sanitàries on la nostra figura no és present. Per exemple en els equips interdisciplinaris de salut mental podríem cobrir la tasca educadora de les persones que han d'acceptar i conviure amb una malaltia mental, i també en els equips de salut comunitària entre altres.

La col·legiada Rosa María Moratonas ens ha escrit parlant d'aquesta necessitat i ens interpel·la a treballar en aquest sentit. Us deixem el seu text, tot fent una crida. Volem treballar perquè dins dels equips multidisciplinars en l'àmbit de salut hi hagi la figura del professional de l’educació social. El dimarts 3 d'octubre ens reunim per parlar sobre aquest tema. Us convidem a participar el 3 d'octubre a participar en una primera reunió.



L'educació social i el model de salut biopsicosocial


Si el model de salut que volem assolir és un model BIOPSICOSOCIAL, no s’entén que dins dels equips multidisciplinaris no hi hagi la figura del professional de l’educació social.
Una formació adequada de la societat, en qualsevol etapa de la vida dels habitants, es una inversió molt rentable, potser  no a curt termini, però tinc el convenciment que a un termini no tan curt esdevindria una millora en la salut de la població i en el us responsable dels serveis que ofereix la sanitat pública.

Els professionals del grup A (metges/metgesses, professionals d’odontologia i de pediatria, psiquiatres...) donen educació no formal a escoles, instituts, associacions de veïns... quan escassegen en número i són els recursos més cars. Per altra banda, els professionals de l’educació social pertanyen al grup B i, per tant, tenen el sou base més modest i, en canvi, estan més preparats per donar aquest tipus de formació.  

També són els professionals d’infermeria, llevadores i llevadors, i treballadors/es socials  el personal que tenen encomanada aquesta tasca educativa quan els continguts són mes socials que mèdics. Els  professionals d’educació social, a més a més tenim formació per incorporar dinàmiques de grup i moltes eines per impartir aquestes matèries d’una forma més lúdica i més propera.

dimecres, 26 de juliol de 2017

Una experiència formativa amb cavalls

El passat mes de maig vam dur a terme el curs “Intervenció socioeducativa amb cavalls”, al que van participar 19 persones. El vam fer en col·laboració amb Horseway, una associació dedicada al benestar de les persones, la doma natural i equitació connectada, sempre en base a una relació d'amor, respecte i harmonia.

A través del curs s’han donat a conèixer les possibilitats d'intervenció social des de la Teràpia Assistida amb cavalls, s’ha descobert l'Etologia i el maneig bàsic, ens hem apropat al Coaching amb cavalls i a la psicoteràpia amb cavalls al nostre model d'intervenció i també hem practicat  la intervenció amb els cavalls en l'educació emocional i la reparació del vincle.

Hem demanat a una de les professores que ens fes una breu reflexió sobre el curs. I, per no quedar-nos només amb un punt de vista, també l’hem demanat a una de les alumnes. Aquí us les deixem:

dijous, 20 de juliol de 2017

Projecte internacional Closer

La Maria Solé Lucea és estudiant del Grau d’Educació Social a la Universitat Rovira i Virgili i Amiga del CEESC dels de principis del 2016. El passat setembre va respondre a una crida per a participar a una formació internacional sobre joventut i inclusió social a Marsella amb una beca que incloia el desplaçament, la formació, la manutenció, i l'allotjament.

A la seva carta de motivació ens deia que volia assistir a la formació internacional “per poder conèixer el context dels altres països i la seva manera de treballar. Per compartir experiències i trobar punt en comú entre les nostres eines i estratègies i també veure les diferències que existeixen en aquestes”.

Li vam demanar un petit relat sobre aquesta estada a Marsella. Aquí us la deixem:


El projecte CLOSER – Rethinking Social Inclusion està emmarcat dins dels programes d’Erasmus+ de la Unió Europea. Concretament, en aquest projecte participen organitzacions de 5 països diferents: Giosef d’Itàlia, Shida Kartli Regional Development Centre de Georgia, Centre for Intercultural Dialogue d’Eslovàquia , Eurocircle de França, i CEPS Projectes Socials Barcelona d’Espanya.

L’objectiu que marca el projecte és millorar la qualitat del treball juvenil i aconseguir reforçar les capacitats dels treballadors juvenils en el marc de la inclusió social.

Dins del marc d’aquest projecte, s’inclou el curs de formació que es va realitzar a Marsella el passat mes d’octubre. Vam assistir-hi cinc persones procedents de diferents associacions d’Espanya i, a més, ens hi  van acompanyar els dos coordinadors del projecte a Espanya.

dijous, 29 de juny de 2017

El perfil de les i els professionals de joventut a Catalunya ara

El proper 5 de juliol de 2017 veurà la llum l’estudi de perfils professionals en l’àmbit de la joventut a Catalunya que ha impulsat l’AcPpJ. Serà a partir de les 10 h, al Centre Cívic Convent de Sant Agustí de Barcelona i també es podrà seguir streaming al web de l’entitat: www.joventut.info.

L’interès principal de l’AcPpJ just quan es va fundar, va ser el d’aclarir i descriure els perfils professionals existents en el treball en joves, relacionats amb les polítiques de joventut. Per consolidar un sector professional, toca definir i visibilitzar la professió, els seus perfils, les seves competències, la formació escaient...

Després de més de deu anys de l’anàlisi “Del retrat al repte” (2005), impulsat per l’associació i a on es descrivien per primera vegada aquests perfils, arriben ara, els resultats d’un nou estudi promogut des de l’AcPpJ.

Aquest estudi conté els resultats de més de 700 respostes rebudes a una enquesta oberta, les aportacions de diversos professionals que van participar al març d’enguany a través de set tallers participatius celebrats arreu de Catalunya i sis entrevistes a agents clau del país en l’àmbit de la joventut.

L’estudi forma part d’un procés engegat per l’associació al desembre de 2016, quan va obrir una convocatòria a la cerca d’un o d’una professional o organització per a la realització d’aquest estudi, acompanyada d’una comissió de seguiment formada des de la junta. La metodologia proposada per la cooperativa i-LabSo va ser l’escollida i es va contractar per a que dugués a terme el treball de camp i l’obtenció de les conclusions. Però aquest procés no acaba ara, ni molt menys. Aquest estudi constitueix la primera fase per l’elaboració d’un nou Cens de professionals de joventut (el primer també fou impulsat i publicat per l’AcPpJ, 2008-2010) que ha de permetre comprovar quins efectes ha tingut la disminució dels pressupostos de joventut en moltes administracions a resultes de la crisi econòmica, els canvis de govern al capdavant de les administracions públiques, els canvis en el paper, tasques i funcions dels i les professionals i el reconeixement de la categoria professional d'informador/a juvenil, entre d'altres.

Al CEESC no ens perdrem la presentació del 5 de juliol i tampoc tot aquest procés. I tu?

Més informació i inscripcions a la presentació

dijous, 8 de juny de 2017

‘La Model: 113 anys i un dia’

La presó Model de Barcelona ha tancat definitivament aquest matí, passant a la història després de 113 anys en funcionament.

El 6 de març hi van entrar els últims presos preventius. I a partir d’aquell moment va començar el moviment de població reclusa més important de la història recent d’aquest país per poder repartir en altres centres els més de 900 interns de la Model.

Un equip de televisió va tenir accés a la presó durant aquests moments d’impàs. El documental resultant ‘La Model: 113 anys i un dia’ és un relat sobre l’evolució de la Model. Es va emetre aquest passat dimarts 6 de juny i va liderar la seva franja d’emissió.

Us convidem a veure’l si encara no ho heu fet:


També podeu llegir "La presó Model de Barcelona: més d'un segle d'història. De símbol de la repressió a objecte de lluita veïnal", Sàpiens - gener 2017.