Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 7 de juny de 2018

Coneix els 30 projectes seleccionats a la crida Comunitats que Eduquen

Des de l’aliança per l’Educació 360. Educació a temps complet, de la que el CEESC formem part del grup motor a través del seu col·lectiu professional “Educació social i escola”, es va llançar la crida 'Comunitats que eduquen'.

L’objectiu de la Crida era buscar iniciatives comunitàries que apostin pel treball i lideratge col·laboratiu entre diversos actors (escoles, famílies, ONG, museus, biblioteques, xarxes, centres de salut, entitats de lleure, universitats...) i que ofereixin oportunitats educatives d’aprenentatge i desenvolupament als infants i joves.

S’hi van presentar 111 projectes comunitaris, dels quals un jurat, format per experts del sector de l’educació i del qual en va formar part el Xavi Puig, vocal de la Junta del CEESC n’han seleccionat 30.   

Us convidem a conèixer aquests els 30 projectes seleccionats, que volen repensar les seves iniciatives per a oferir més i millors oportunitats educatives a tots els infants i joves.

La Fundació Jaume Bofill ofereix ara als promotors d’aquestes 30 iniciatives, participar en un procés de capacitació i mentoria amb la voluntat d’orientar els seus projectes cap una perspectiva d’Educació360, educació a temps complet. incrementant el seu potencial educatiu en relació als reptes:
  • Incrementar l’accés i participació a tots els infants i joves a iniciatives d’alt valor educatiu, garantint la igualtat d’oportunitats.
  • Connectar el temps lectiu i el no lectiu, el formal i no formal impulsant la col·laboració entre els diferents actors, especialment amb els centres educatius.
  • Desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat incrementant el treball col·laboratiu per a generar respostes eficaces a les necessitats educatives dels infants i joves.
  • Connectar els interessos i motivacions dels infants i joves amb els recursos educatius del territori per a personalitzar les seves experiències educatives.

Manifest de convocatòria EDUCACIÓ360. EDUCACIÓ A TEMPS COMPLET

dimecres, 23 de maig de 2018

Nova recerca sobre Acció Comunitària en Medi Obert


L’acció en el medi obert implica sortir dels espais de treball tancats per apropar-se als espais més informals de relació. En aquest marc, diferents professionals plantegen l’accessibilitat i la proximitat com a elements bàsics que permetin construir el vincle educatiu, personal, col·lectiu i comunitari.

Aquesta recerca, que s'ha publicat l'abril del 2018, ha estat realitzada per l'educador social Antonio Alcántara, col·legiat núm. 10016, per encàrrec d'Acció Comunitària de l'Ajuntament de Barcelona.

L'Antonio és membre del grup motor que ha dissenyat i porta a terme la formació i assessoraments en dinamització comunitària dels equips dels Casals Cívics i de la Gent Gran de la DGACC.


En aquest document trobareu un estudi de casos basat en sis projectes de Catalunya i un del País Basc i la comparativa de diferents elements que conformen cada projecte:

  • A les places! cultura, comunitat i espai públic a Granollers
  • Fes Kiosk! una iniciativa d’acció social, educativa i comunitària a Sant Boi del Llobregat
  • El Rec comtal es mou! Projecte de dinamització comunitària entre Montcada i Reixac i Nou Barris
  • Servei de dinamització Juvenil de la Franja Besòs de Barcelona
  • A Peu de carrer de la Fundació Casal l’Amic de Taragona
  • Joves al Medi Obert del Prat del Llobregat
  • Programa d’intervenció socioeducativa en medi obert a Irun, Guipúscoa

>>Descarrega't la "Recerca: Acció comunitària en medi obert. Estudi de casos"

dijous, 3 de maig de 2018

La mediació en les organitzacions del tercer sector

El passat 10 d’abril la Francesca Ferrari, col·legiada i vicepresidenta del CEESC i Elena Márquez, sociòloga i amiga del CEESC, van dur a terme la sessió metodològica "La mediació en les organitzacions del tercer sector". 

Si us interessa, podeu veure el vídeo de la sessió metodològica:

En aquesta sessió, també van presentar el Servei d’Orientació en la resolució de conflictes i de Mediació en les Organitzacions (SOMO). Aquest és un model de gestió alternativa dels conflictes que poden sorgir en el desenvolupament de la professió per tal de millorar les relacions interpersonals i amb l’organització on es desenvolupa la tasca professional, així com d’aquesta vers altres situacions professionals.

dijous, 26 d’abril de 2018

#Llibres_ES, llibres que ens inspiren

Aquest 2018, per Sant Jordi, us hem demanat que ens recomaneu llibres que ens serveixin d'inspiració per a la nostra tasca professional, per conèixer nous autors i autores, per aprofundir en àmbits, descobrir nous mons, trobar aquell llibre per regalar...

Aquí us deixem el recull. Moltes gràcies a totes les persones que ens n'heu recomanat un!

Recomanacions a facebook 

Recomanacions a Instagram

Recomanacions a Twitter:

dimecres, 18 d’abril de 2018

I tu, què penses fer? La Cara Oculta dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Fa unes setmanes des de la Fundació FITA ens convidaven a la presentació d’una Campanya de Sensibilització en Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), elaborada a partir de la inquietuds d’un grup de noies afectades de TCA. A partir d’aquell contacte els hem demanat que ens expliquin aquesta campanya i, a través d'aquesta, ens parlin dels TCA. 


I tu, què penses fer?
La Cara Oculta dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Quan preguntem què en sabeu dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) a persones que no han patit la malaltia, en primera persona o a algú proper, sovint ens retornen una imatge estereotipada de la malaltia: control del pes, imatge corporal, dietes... Tot i que aquests aspectes són reals, són només la cara visible d’un trastorn que duu associada una multitud de problemàtiques familiars, emocionals i personals. Els TCA són la manifestació visible de la manca d’eines necessàries per a gestionar situacions personals desbordants i multiproblemàtiques.

Des de la Fundació FITA creiem que és indispensable sensibilitzar a tota la societat respecte la realitat de les malalties mentals, així com la problemàtica de les persones que les pateixen, distanciant-nos del tracte banal i superficial que sovint ens arriba des dels mitjans de comunicació. Al mateix temps considerem indispensable que els processos terapèutics que realitzen les persones que pateixen malaltia mental siguin de caire multidisciplinari: psicològic, psiquiàtric, mèdic, nutricional i socioeducatiu. Per aquest motiu l’educador/a social hi té un paper important. 

Les persones que, per motius de salut, han d’aturar temporalment la seva vida laboral, social, relacional i d’oci per dur a terme un procés terapèutic intensiu requereixen un acompanyament socioeducatiu que faciliti el retorn al seu projecte de vida. Els recursos d’hospitalització 24h o hospital de dia no deixen de ser espais artificials, que creen un context de seguretat i confiança necessaris per a la recuperació de la persona.

Quan és possible reduir la intensitat dels processos terapèutics i reprendre activitats pròpies és posen en joc les habilitats socials, competències laborals i personals, situacions de pressió i exigència, conflictes interpersonals habituals en el dia a dia en societat. En la majoria dels casos cal un acompanyament social facilitador d’un projecte de vida autònom des de la salut. Aquest acompanyament, tal com ja es descriu a Mañós (2012)* a “Atenció i suport social, El camí de la intervenció a l’acompanyament”, l’entenem “com la tasca de donar suport i eines a la persona per tal que assoleixi l’objectiu que ella s’ha marcat, no els que professionalment li haguem marcat nosaltres.”

Emmarcat en aquest procés de presa de decisions un grup de persones afectades de TCA es va marcar, l’abril del 2017, l’objectiu de donar a conèixer la realitat dels TCA més enllà de la visió esbiaixada que la societat té de la malaltia i amb la finalitat d’ajudar a detectar, prevenir els TCA i facilitar eines de suport necessari a les persones que pateixen la malaltia i les seves famílies.

Per aquest motiu van elaborar un conjunt de quatre espots que reprodueixen situacions reals que formen part dels nostre dia a dia  i que mostren la cara oculta del TCA. Cada un d’ells representa a un o diversos dels col·lectius als que pertanyen la majoria de les persones afectades (adolescents, joves, adults...) i es desenvolupen en els àmbits en els que es posa de manifest el TCA (escolar, laboral, social, relacional...).

Les persones que van proposar el projecte són les que han dissenyat i guionitzat els espots amb el suport dels professionals que treballem diàriament amb elles.

Per a fer realitat el projecte ha estat indispensable comptar amb la col·laboració voluntària de professionals dels mitjans audiovisuals i de les arts escèniques.

Ha estat un any de molta feina per a més de 50 persones que han dedicat temps i esforç, de manera altruista, a fer realitat el projecte d’un grup de joves que han patit Trastorns de la Conducta Alimentària.

I  ara, més que mai, us necessitem. Volem que la veu de les persones que han patit Trastorns de la Conducta Alimentaria arribi el més lluny possible, i  sobretot que el missatge que ens volen transmetre s’escolti ben fort: els Trastorns de la Conducta Alimentària ens afecten a tots. A les persones que desenvolupen la malaltia, als que formen part del seu entorn més proper i, especialment,  a tota la societat en general.

#ituquepensesfer posa l'accent en el què senten les persones que pateixen un TCA i deixa de banda aspectes físics i estètics. Perquè en la part menys visible del TCA hi ha la veritable causa d’aquesta malaltia.

 Aquí podeu veure el primer dels 4 espots:



#ituquepensesfer, ens ajudes?

Trobareu tota la informació sobre el projecte, la campanya i els enllaços per compartir en aquesta  Pàgina web.


Meritxell Lozano
Educadora Social
Responsable de Projectes Socials de Fundación FITA



*1 Mañós, Q, (2012), Atenció i suport social. E camí de la intervenció a l’acompanyament., Barcelona, Editorial UOC