Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 28 de gener de 2021

De la ignorància i el nostre món occidental civilitzat

Una col·legiada, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, ens ha fet arribar aquesta reflexió al voltant de conceptes contraposats i es pregunta on està la frontera entre els uns i els altres.

Fa molt temps que no escrivia unes paraules amb ànim de fer-les públiques, però avui necessito plasmar aquestes perquè no paren de remoure el meu cap des que m’he llevat.

I és que ahir, mirant el programa FAQS de TV3, vaig escoltar atentament una doctora, que no anomenaré per respecte, i que, per ser sincera, em va impactar i emprenyar força pel que va dir.

A una pregunta d’un dels periodistes, a qui tampoc anomenaré i que tampoc vaig trobar gens encertat, ambdós van acabar afirmant que aquells que no es volien vacunar de la COVID eren uns IGNORANTS.

No sé si l’excel·lència del món mèdic és tal que permet distingir la població entre “llestos” i “tontos”, parlant clar, però l’única cosa que tinc clara és que menysprear les opinions d’una part de la població d’aquesta manera només fa pensar en massa egocentrisme.

No soc antivacunes, però tampoc soc fanàtica de la medicina convencional. El que em rebenta és que es parli així de les persones que potser pensen que hi ha altres formes de poder tenir una bona salut que no passen per la sobremedicació o el carregament de vacunes. Tampoc soc metge, ni tinc gaires nocions de medicina; soc educadora social, i considero que no es pot dividir d’aquesta manera la gent entre savis i ignorants, sobretot quan la saviesa es mesura en certs estàndards hegemònics del nostre món occidental i “civilitzat”, ja que penso que si alguna cosa fa molta de la gent que es planteja la vacuna és informar-se.

Amb tot em pregunto… La situació mediambiental i l’explotació que estem fent del planeta pot tenir alguna cosa a veure amb com s’ha creat i expandit el virus en pro d’aquest desenvolupament que considerem tan inqüestionable i que mesura el món entre “civilitzats” i “no civilitzats”? Si és així, totes les persones que des d’una altra òptica de civilització-món lluiten i han lluitat, i porten una vida coherent i informada amb principis de decreixement, sostenibilitat, i solidaritat (aquesta de la que es vanagloriava la doctora), persones que durant anys intenten cuidar el planeta perquè no passin més desgracies com aquesta i ara es plantegen la vacuna, aquests són ignorants?

Jo no sé la vida que porta la doctora, però potser viu en una casa ben gran, molt ben condicionada amb molta calefacció en aquests dies de fred, potser té més d’un cotxe, i potser cada any es permet algun viatget en algun ressort d’algun país “no civilitzat”. Si és així, que no ho sé, potser per mi estaria en qüestió la paraula ignorància.

Com he dit, soc educadora social, treballo fa uns 15 anys, i veig unes coses que m’indignen tant que no dormiria si no fos perquè aprenc a tenir temps per pair, però fa anys que veig com s’exploten persones i territoris en pro d’un bé comú (aquest que ara apel·len) que de comú no en té ni el títol… I com que no tenim una professió tan prestigiada no ho fem públic massa sovint, però és una vergonya inhumana el que es fa en aquest món “occidental civilitzat” i, sinó, mirem el que va passar als Estats Units amb l’assalt al Capitoli; la meca de la civilització mundial! Vergonyós!

Espero que aquestes paraules ens serveixin per reflexionar sobre termes que odio com: “primer món / tercer món”, “civilitzats / no civilitzats”, “desenvolupats / no desenvolupats”, i com no “ignorants / savis”.

I ara, vaig a estudiar, perquè resulta que després de 15 anys d’experiència i de lluitar sempre pels drets de la gent i per un món sostenible i humà -i formant-me molt, també- ara em diuen que haig de passar unes oposicions de “coneixements teòrics” per poder mantenir la meva feina, ja que sembla que encara no he demostrat prou els meus coneixements i encara podria estar al llindar de la ignorància.

La ignorant

10 de gener del 2021

dijous, 14 de gener de 2021

Biblioteques que eduquen des d'un servei universal

Entrevista a les dues primeres educadores contractades en biblioteques per un administració a Catalunya

El proper dimecres, 27 de gener, a les 19.00 h durem a terme la Càpsula d’Educació Social “Biblioteques que eduquen des d'un servei universal”.

A la Càpsula, veurem el documental “Crecer leyendo. Per una biblioteca inclusiva des de la infància”, de la Fundació Biblioteca Social. Un documental que va rebre una menció especial als Premis RetinES 2019  i que mostra com des de la biblioteca pública es pot contribuir a millorar la situació dels infants, quan un de cada tres, per diferents motius, està en risc d’exclusió.

A la #CapsulaES del 27 de gener hi participaran, la Mercè Ortiz Bartra i la Sílvia Villar Ibáñez, educadores socials a la Biblioteca Bon Pastor i la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero, respectivament, que són les primeres educadores contractades en biblioteques per una administració, en aquest cas per l'Ajuntament de Barcelona.

I hem volgut aprofitar per parlar d’aquest tema al blog, entrevistant aquestes dues educadores socials i en Juanjo Arranz, Director d'Acció Cultural i Educativa de Biblioteques de Barcelona.

Juanjo, quants anys fa que Biblioteques de Barcelona va al darrere d'aconseguir places d'educador/a social a les biblioteques? Per què s'hi ha cregut tant en aquesta figura en aquests espais? 

Mentiria si digués que des de la incorporació del primer educador a la Biblioteca Bon Pastor a finals del 2004, ja penséssim que aquesta figura havia d’estar incorporada com a rol professional a la plantilla de Biblioteques de Barcelona. El desenvolupament del pla de Biblioteques i la conseqüent inauguració de nous equipaments bibliotecaris en barris d’alta complexitat ha fet d’aquest professional una peça important en determinades biblioteques. Jo diria que el punt d’inflexió el marca la inauguració de la Biblioteca Trinitat Vella l’any 2012 i la posterior incorporació d’una educadora a temps parcial, com a la de Bon Pastor. Des de llavors va quedar clar, tant per a Biblioteques de Barcelona com per al Districte de Sant Andreu, que la presència d’educadores a les plantilles de les biblioteques d’aquests dos barris no era un fet puntual, sinó una clara estratègia a consolidar.

Hem cregut en la figura i en la seva intervenció pels resultats obtinguts. Si aquests no haguessin estat els esperats, no hauria estat possible aconseguir consolidar les places com a part de la nostra plantilla. A les dues biblioteques esmentades la intervenció desenvolupada ha significat un canvi substantiu en els següents àmbits:

  • El treball educatiu amb col·lectius de joves en risc i el canvi de conductes i hàbits d’aquests en relació amb la biblioteca i la resta d’usuaris.
  • L’acceptació per part de la comunitat i dels altres usuaris que des de la biblioteca també es treballa des de la perspectiva educativa i, per tant, que aquests col·lectius de joves també en són usuaris de ple dret.
  • L’adquisició per part de la resta de professionals dels equips de treball de les biblioteques d’eines per establir-hi vincles i treballar amb aquests joves.

La feina desenvolupada pels diferent educadors i educadores que durant aquests anys han treballat ha fet possible avançar molt en aquestes àrees i també ha significat que institucionalment es reconegués la seva tasca com a necessària. Tant com per fer-la permanent.

I creus que ara que ja hi ha 2 educadores socials en plantilla a 2 biblioteques, és possible d'ampliar aquesta figura a d'altres biblioteques de la xarxa?

Ara, hem aconseguit aquesta primera fita, que és molt important. Un cop superem la pandèmia aquestes educadores podran acompanyar altres processos educatius a equips d’altres biblioteques. I sí, en un futur jo crec que és aconsellable que hi hagi més professionals de l’educació social a d’altres biblioteques de la ciutat i que és possible que s’incorporin a la nostra plantilla. Però l’evolució dels RRHH a l’administració és de difícil previsió. I més quan s’albiren temps de crisi econòmica.

Mercè, Sílvia, treballeu a les biblioteques de Bon Pastor i de Trinitat Vella, respectivament. Quan fa que hi vau entrar a treballar?

SÍLVIA: Totes dues vam entrar a treballar fa un any, el 27 de gener de 2020, mes i mig abans de l’arribada de la COVID-19.

Quines parts de la vostra feina destacaríeu més? On és el vostre punt fort en aquests espais?

MERCÈ: La tasca d’educadora a la biblioteca és molt diversa i molt rica, permet interactuar amb persones de totes les edats que presenten dificultats socioeducatives amb diferents situacions i realitats amb l’objectiu de poder crear oportunitats i fomentar la lectura. La biblioteca com equipament cultural, a través de la lectura ens serveix d’eina socioeducativa per apropar-nos i per crear totes aquestes oportunitats cap a les persones més vulnerables.

Al nostre territori és molt important el treball en xarxa per a la inclusió social de les persones, per tant un punt fort com a educadora és el treball en equip amb les entitats i associacions del barri que ens permet poder treballar amb els col·lectius més vulnerables de manera conjunta.

SÍLVIA: Personalment, com a educadora social, destacaria que en aquest espai hi ha un ampli ventall de població, dels 0 als 100 anys, pràcticament, i en tractar-se d’un espai públic, lliure i gratuït, està obert a tothom, així que els àmbits d’intervenció també són molt variats: infància i joves, nouvinguts i persones migrants, famílies amb característiques molt diverses, gent gran, sense sostre, diversitat funcional…

És per tot això que considero que, per una banda, un dels punts més forts d’una educadora social a la biblioteca ha de ser el treball en xarxa i la comunicació amb les i els professionals d’altres serveis, entitats, associacions del barri o el municipi on es trobi, ja que estem en un espai privilegiat per poder observar, escoltar, informar i derivar a les persones que vinguin al servei o espai que s’adeqüi millor a les seves necessitats i demandes, i també podem fer activitats i projectes de manera conjunta amb aquests serveis per fomentar la cultura.

I, per altra banda, un altre punt fort ha de ser l’adaptabilitat i la flexibilitat.

Què aporteu a l'equip, que vulgueu destacar, com a educadores socials?

SÍLVIA: L’equip de la Biblioteca de Trinitat Vella és un equip que, en termes generals, està acostumat a tenir aquesta figura en la seva dinàmica. Crec que totes les educadores i educadors que han passat per aquí han treballat (de manera conjunta amb l’equip) perseguint dos objectius fonamentals: fomentar la importància d’establir vincles amb aquelles persones que venen pràcticament cada dia; i afavorir una bona convivència entre tots i totes, des dels més joves als més grans, perquè tots tinguin cabuda en aquest espai.

Tots dos objectius estan relacionats, ja que el vincle és molt important a l’hora de treballar per una bona convivència i per poder fer una bona intervenció en casos de conflictes.

MERCÈ: Des dels seus inicis la Biblioteca de Bon Pastor ha tingut un educador o educadora social, sent una persona més de l’equip amb unes fites clares, apostar pel foment lector a través del vincle i treballar els hàbits i ús de la biblioteca en aquells comportaments que no serien els més adequats per una bona convivència.

És molt important la mirada socioeducativa que aporta l’educadora a l’equip, poder formar-lo per tenir una visió més social. Aquesta mirada ha de ser compartida per tots els companys per aconseguir una bona convivència entre usuaris i treballadors.

Tenint en compte el context COVID, teniu algun cas d'èxit-de millora-de solució que ens pugueu explicar? Un que realment creieu que no s'hagués pogut resoldre sense la vostra figura? 

SÍLVIA: Com he comentat abans, un punt fort d’aquesta figura ha de ser el treball en xarxa i la comunicació amb les professionals dels serveis del barri, i entre aquests serveis destacaria les escoles i instituts, Serveis Socials i l’EAIA.

A la Biblioteca Trinitat Vella el públic majoritari són infants i joves que vénen sols des dels 8 anys i pràcticament cada tarda (amb l’horari actual, 3 tardes). Per tant, és molt fàcil poder observar comportaments, situacions, relacions que puguin cridar l’atenció i fer sonar les alarmes. Tenir comunicació directa amb aquests serveis, ens ha ajudat a detectar i treballar de manera conjunta amb infants i joves de la biblioteca i en alguna ocasió, amb les famílies.

MERCÈ: Amb la Covid la situació ha canviat i la necessitat és una altra i no podíem fer el que habitualment fèiem. A la Biblioteca de Bon Pastor hem hagut de reformular el nostre projecte socioeducatiu, adaptant-nos a les necessitats d’aquest nou context.

Així ho hem fet, el projecte s’ha transformat ja que abans estava més centrat amb infància i joventut però en aquesta pandèmia hem hagut de donar suport als que ara es troben en més risc, que són les famílies. Ajudar-les en la realització de tràmits on-line amb les diferents administracions públiques (SEPE, OTG, INSS, Generalitat, Agència de l’Habitatge, etc.) que per falta de coneixements o accés a les eines informàtiques tenen moltes dificultats a l’hora de tramitar documentació i peticions de manera digital. Es troben molt desemparades, se’ls afegeix el handicap de l’accés a les TIC a les seves situacions econòmiques, laborals i de salut, cada cop més incertes.

Moltes gràcies Mercè, Juanjo i Sílvia, per l’entrevista.

dimarts, 3 de novembre de 2020

Arteterapia y resiliencia

Resicare Project és el resultat de la cooperació de quatre associacions europees (IRTS, Élan Interculturel, Képes Foundation y Asociación Animacción Arteterapia), que treballen sota els auspicis de la Comissió Europea en la investigació, desenvolupament i posada a prova d’eines pràctiques i teòriques dirigides a educadors i educadores socials, treballadors i treballadores socials, personal sanitari, professionals de la salut i estudiants.

Han organitzat en uns tallers Resicare, que es duen a terme a París, Budapest i Barcelona, i que funcionen com a espais per a vivenciar eines orientades a dos eixos: el desenvolupament de la resiliència (la detecció, acompanyament i practiques que permetin processos resilients) i la gestió de l’estrès lligat a l’exercici de les professions de cura i acompanyament de persones.


Des del CEESC hem iniciat una col·laboració amb Resicare Project i concretament amb l’Asocación Animacción Arteterapia, en virtut del qual s'han organitzat uns mòduls formatius dirigits a educadores i educadors socials, i que ara ens escriuen aquest text per al blog en què ens parlen sobre com l’artteràpia és una molt bona eina per a la resiliència.

 

“La resiliencia es un canto a la libertad,
un no rotundo a todo tipo de determinismos.”

Tim Guenard

Desde el tiempo de las cavernas, el hombre ha pintado cantado danzado… Se ha expresado artísticamente para plasmar, modelar y dominar aspectos de su vida y de su contexto, especialmente aquellas que representaban un misterio y le generaban angustia -la muerte, la enfermedad, la curación, las situaciones amenazantes… La muerte, por ejemplo, es un misterio, y muchas veces a través de la simbolización artística, con sus ritos y ceremonias, se logra en cierta medida canalizar y disminuir la angustia de lo desconocido.

Y hasta el presente, misterios profundos como la muerte son "domados" mediante ritos y ceremonias. De un modo similar, los niños en países en guerra dibujan y juegan a la guerra; son héroes, médicos, apagadores de fuego y así pueden actuar ante una realidad que les produce miedo y donde no saben cómo intervenir: es una manera de sacar fuera, de experimentar, a través de un acercamiento simbólico, con formas y colores, y entrar en diálogo con uno mismo y con los otros con el fin de no arrogarnos vacío.

Hay situaciones que por su carga de incertidumbre y dolor tal vez no podamos compartir crudamente, ya sea porque no tenemos acceso a una elaboración coherente con palabras para dar cuenta de lo que vivimos, o porque aquí el que escucha no puede recibirlo.

Por tanto, una de las funciones del arte es hacer visibles, moldeables y accesibles procesos internos que se desprenden de nuestra experiencia de vida, con sus dolores, esperanzas, desafíos y sueños.

Hablamos de terapia porque este proceso de creación artística puede conllevar un proceso terapéutico que nos permita conocernos mejor, tomar conciencia y transformar el dolor en fuente de aprendizaje, aceptación y crecimiento.

No podemos decir a ciencia cierta que la arteterapia sea curativa, pero alivia y puede modificar la percepción de la realidad y del cómo actuamos en la misma. Esto no es un valor menor.

El facilitador (mediador artístico) propone, acompaña y promueve un diálogo entre la producción artística -cuento, pintura, escultura, teatro, danza- y su creador. Corresponde a cada persona descubrir los cuestionamientos y hallazgos que se desprenden de su proceso creativo: el mediador no interpreta ni señala el camino a seguir. Es por ello que la arteterapia es una técnica potente para acompañar procesos de desarrollo y resiliencia, es decir, un empuje para resurgir después de una experiencia traumática: crear para re-crearse.

Desde la arteterapia trabajamos algunos ejes que son especialmente importantes para trabajar la resistencia, en especial en los profesionales que trabajan en el cuidado de personas:

  • La identidad profesional, lo vocacional, el trabajar la propia historia y los estilos, valores, lugares que podemos y elegimos ocupar.

Es innegable el poder de los relatos en nuestra subjetividad (y en nuestras comunidades) a la hora de construir identidades y sanar. Aquí, desde el proceso arteterapéutico, nos las vemos cara a cara con los elementos de ese relato (en palabras, en colores, en sonidos), para reconocerlo maleable, para darle mil vueltas, para encontrarnos y construirnos narrando.

  • Descubrir los referentes, los tutores, aquellas personas que nos han marcado y que nos permiten confiar en nosotros y en nuestra labor. En profesionales del ámbito social y de la salud; estas figuras tienen especial fuerza dado que ellos mismos pueden ejercer como posibles tutores de resistencia de las personas a las que acompañan. 
  • El cambio, la confianza en los procesos, la observación activa como recurso que permite atravesar y aprender en situaciones complejas. El énfasis en la observación -cuando pintamos, cuando creamos- permite la experiencia del descubrimiento y, en ello, la verdadera agencia de nuestro trabajo diario. 
  • La creatividad, la novedad, el descubrimiento (muy propio del arte pero necesario en todas las tareas ligadas al contacto humano). Los recursos lúdicos que nos permiten resituarnos, recuperar la libertad, volver a creer.
  • La vulnerabilidad, la apertura al dolor (la experiencia de la pérdida) como una herramienta. Y también la necesidad de protegernos y cuidarnos.
  • La mirada del acompañante y las propuestas concretas son centrales, ya que tutorizan un proceso que ni comenzará ni acabará en las actividades propuestas: es un proceso personal pero también de encuentro con los demás.

Porque el ir transitando caminos de resiliencia nos permite concebirnos, como profesionales, como personas, sin un tope, nos abre al cambio (podemos transformar) y al futuro (nos pueden ocurrir cosas pero tenemos herramientas). Nos ofrece, a quienes escogimos hacer de nuestra profesión el cuidado de los otros, una vía posible para entender este mundo como una obra de arte sin acabar.

 

"La creatividad no es una distracción, sino que ha de inventar
un nuevo mundo para cambiar el que hace sufrir."

Boris Cyrulnik

dijous, 22 d’octubre de 2020

"Cantem El Botó Màgic" un videoclip col·lectiu en llengua de signes catalana

La Fundació ASPASIM , que ja va guanyar una menció especial als premis #RetinES 2017, va presentar el passat 13 d’octubre el videoclip inclusiu i accessible d'“El BotóMàgic”, la companyia de conta contes i cançons inclusiva de la Fundació. 

Aquest videoclip és el primer pas de la campanya d'implicació ciutadana que engegarà de cara el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i avui la Fundació ens ho explica al blog. 



La Fundació Aspasim vam engegar el 15 d’octubre la campanya d’implicació ciutadana "Cantem El Botó Màgic" per crear un videoclip col·lectiu en llengua de signes catalana cara el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el proper 3 de desembre, que contribueixi a normalitzar la discapacitat i acostar la llengua de signes catalana a tothom.

Hem creat un vídeo tutorial per ensenyar com s’interpreta la cançó ‘El Botó Màgic’ en llengua de signes catalana i ara l’estem difonent.  A través del web aspasim.com/cantemelbotomagic es poden enviar vídeos cantant i signant la cançó o la tornada de la cançó fins el 20 de novembre i compartir-los a les xarxes socials amb #CantemElBotóMàgic per animar altres persones a participar. Tothom qui hi participi entrarà al sorteig de dues actuacions d’El Botó Màgic.

A més, al novembre es farà un streaming per practicar conjuntament i resoldre dubtes amb els membres del grup El Botó Màgic.

El 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, es publicarà el videoclip col·lectiu creat amb els vídeos cantant i signant la cançó d’escoles, famílies, grups de música...

Aquesta iniciativa ha rebut el suport de la Subdirecció General d’Escola Inclusiva de la Generalitat de Catalunya, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Sarrià – Sant Gervasi i Cellnex .

PARTICIPA TU TAMBÉ A CANTEM EL BOTÓ MÀGIC

aspasim.com/cantemelbotomagic 


dijous, 8 d’octubre de 2020

Carnaval de blogs 2020. L'educació social és essencial


 Avui us presentem la 8ena edició del “Carnaval de blogs” del Dia Internacional de l’Educació Social, #DiaES.

Aquest any, en el #DiaES, les activitats estaven lligades  a buscar respostes i reflexionar sobre el present i el futur de l’Educació Social, després de l’aparició de la Covid-19.

Serà aquesta crisi un punt d’inflexió per a la disciplina i per a la professió després dels seus primers 25 anys d'història?

Vam demanar que els bloguers i blogueres de l’educació social ens mostressin la seva reflexió a l’entorn dels moments viscuts i que estem vivint professionalment: aquesta crisi ha fet més evident que l’Educació Social és essencial? Per què? Ho és tota? L’Educació Social és revaloritzarà després de tot això… o no?

Com veureu es repeteixen idees, però cada una de les 12 veus aporta reflexionsdes del seu àmbit i la seva experiència. Us en recomanem la lectura i, també ens agradaria que seguís el debat a través dels comentaris.

Des d’aquí, no podem més que agrair a totes i tots els que hi heu participat. Gràcies!

//cast//

Hoy os presentamos la 8ª edición del "Carnaval de blogs" del Día Internacional de la Educación Social, #DiaES.

Este año, en el #DiaES, las actividades estaban relacionadas con buscar respuestas y reflexionar sobre el presente y el futuro de la Educación Social, tras la aparición de la Covidien-19.

Será esta crisis un punto de inflexión para la disciplina y para la profesión después de sus primeros 25 años de historia?

Pedimos que los blogueros y blogueras de la educación social nos mostraran su reflexión en torno a los momentos vividos y que estamos viviendo profesionalmente: esta crisis ha hecho más evidente que la Educación Social es esencial? ¿Por qué? Lo es toda? La Educación Social es revalorizará después de todo esto ... o no?

Como veréis se repiten ideas, pero cada una de las 12 voces aporta reflexionsdes de su ámbito y su experiencia. Os recomendamos la lectura y, también nos gustaría que siguiera el debate a través de los comentarios.

Desde aquí, no podemos más que agradecer a todas y todos los que habéis participado. Gracias!

  • Alberto Apellaniz (@EdusoAlberto) Paranoias de una educadora y un educador social en Asturias 
    ¡Eduso, todos somos contingentes, pero tú eres esencial!
     Remarca una idea que es repeteix molt en aquest carnaval ,hem de treballar més en la visibilització de l'#educaciósocial "La sociedad, y las instituciones públicas deben darse cuenta de que somos esenciales".

  • António Alcántara (@AntalcantaraEducació transformadora
    L’educació social, l’essencialitat i les desigualtats
    Comparteix la seva preocupació per com s’accentuaran les desigualtats socials que ja estem patint i el paper de la professió "Hem d’empènyer encara més per activar polítiques empoderadores". 
  • David Vázquez (@LoPetitComite) participant al Blog del CEESC
    L’educació social visibilitzada
    "La #COVID19 també ha posat llum a la crua realitat que vivim dins el sector, de la mateixa manera que ha evidenciat la necessitat del professional de l’atenció socioeducativa".
  • Douglas Antonio Varela Rodriguez (@DouglasCayacAdolescencia y transición 
    La educación social es esencial.
    Destaca "la gran capacitat de resistència que des de l'Educació Social en els diferents àmbits, hem hagut de suportar en aquests moments".
  • Mireia Palenzuela (@ReflexionEduso i @mire_palenzuelaReflexiones
    La Educación Social es ESENCIAL. Ens comparteix un text reivindicatiu "Es un día para alzar la voz y decir basta a la invisibilización, a la precariedad y al intrusismo".

  • Oscar Barril Andres (@dariusbruna)
    L'educació social és essencial
    Ens parla de què ha representat per a ell el repte de portar el tacte socioeducatiu a una trucada telefònica, una videotrucada o una entrevista a 2m. de distància i amb mascareta. 

  • Pablo García (@elcasopabloEl Caso Pablo.
    La educación social es necesaria.
    Ens desglossa les funcions que apareixen als "Documents professionalitzadors" del CGCEES i les compara amb el panorama actual per deixar clara la seva postura: l'#educaciósocial és essencial.

  • Rafael Dávila López (@rafadavilo#EducarParaTransformar
    Querido diario… 
    Ens llança una pregunta… "¿Y si hubiera educadores/as sociales en TODOS los centros educativos?" Una reivindicació per la que treballem des de fa anys i que tu has descrit d'una manera molt eloqüent.

  • Raquel Nadal (@EducadoraF) Educadora en familias
    Educación Social en tiempos de COVID-19
    Ens apropa a la intervenció familiar a #serveissocials "nos hemos visto obligados a reinventar nuestra intervención para no dejar de lado a ninguna de las personas usuarias que atendemos día a día".

Queremos agradecer la participación a estas 12 voces que se han sumado a la iniciativa un año más! // Volem agrair la participació a aquestes 12 veus que s’han sumat a la iniciativa un any més! 


El Carnaval de Blogs va néixer fa 7 anys: