Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimecres, 26 d’abril de 2017

Nou Model Serveis d’Intervenció Socioeducativa: estan desapareixent els Centres Oberts?

El passat 29 de març el Sr. Joan Mayoral, Subdirector General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, ens va venir a presentar i a explicar en quin moment es troba la implantació del nou Model de Serveis d'Intervenció Socioeducativa. Hem demanat a Miquel Rubio, col·legiat del CEESC i coordinador d'un Centre Obert, que ens doni la seva opinió sobre el que se'ns va explicar. Us deixem amb les seves reflexions.

 

Nou Model Serveis d’Intervenció Socioeducativa: estan desapareixent els Centres Oberts?

El passat 29 de març, vaig assistir al Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, per tal d’escoltar a en Joan Mayoral, subdirector de la DGAIA qui venia a explicar els canvis del Model de Serveis d’Intervenció Socioeducativa, ModelSIS d’ara en endavant, que ens afectaran a totes i tots els professionals de l’educació social, donat que, entre d’altres, vol repensar i racionalitzar els serveis de Centres Oberts.

Considere que cal agrair la presència en aquesta jornada d’en Joan Mayoral, explicant les novetats davant d’un públic que presentava molts dubtes, així com davant dels membres (que som totes) del CEESC, entitat amb qui, fins ara, la DGAIA ha optat per no comptar amb la seva participació per a aquesta elaboració del nou ModelSIS…

Míriem Solsona, vicepresidenta del CEESC, va presentar la jornada aprofitant per recordar que el CEESC no havia estat convidat a participar en l’elaboració d’aquest ModelSIS, i va fer valer la posició del CEESC com a entitat que vetlla pels interessos de les educadores i educadors socials a Catalunya i, per tant, hauria de ser part fonamental a tenir en compte de cara a una regulació que ens afectarà de forma directa en els nostres àmbits laborals i d’intervenció.

Presentació del  ModelSIS al CEESC


Passats els moments de presentacions, en Joan Mayoral detallava els antecedents a la situació actual. Des del 2011 la DGAIA s’ha reunit amb entitats del tercer sector, administracions locals, FEDAIA… per tal de consensuar el nou ModelSIS. Segons ell, i davant la mirada afirmativa de la Míriem Solsona, ja des dels primers anys, el CEESC va mostrar les seves reticències davant d’aquests nous plantejaments. No serà fins al 2016 (5 anys després!) que s’estableixen les línies generals del nou ModelSIS, això sí, sense tenir en compte les valoracions de les entitats del tercer sector, ni del CEESC, però si arribant a un acord amb la FEDAIA.

dijous, 9 de març de 2017

Crear alternativa: l’empresa social com a eina per a resoldre grans reptes socials

La col·laboració d’avui al blog ve de la ma de l’Associació Social Business City Barcelona, un programa d’actuació de caire internacional, l’objectiu del qual és transformar les necessitats socials de la ciutat mitjançant la promoció i el suport a l’emprenedoria social i les empreses socials. 

És realment sostenible emprendre amb una visió social crítica, transformadora i compromesa? Des de Social Business City Barcelona no només ho afirmen, si no que ho faciliten i impulsen.

Crear alternativa: l’empresa social com a eina per a resoldre grans reptes socials


En els últims anys hem presenciat tota una sèrie d’episodis, tant a nivell local com global, que han fet trontollar les estructures socioeconòmiques dominants, evidenciant la necessitat de replantejar i transformar els sistemes de fer i de pensar establerts. Hem crescut en un context on els actors econòmics hegemònics han exhibit el prioritzar el creixement mesurat en beneficis en detriment dels interessos basats en les persones i el benestar col·lectiu, on les relacions empresarials han reforçat la pobresa, l’exclusió, la precarització, les desigualtats socials, així com han significat una devastació mediambiental. Però ja fa temps que formes diverses i alternatives de fer empresa s’han estat gestant i arrelant al territori, demostrant que una altra forma de producció, d’intercanvi i de consum no només és possible, sinó que és una realitat. Una manera de fer empresa on l’activitat econòmica esdevé una eina potencial per a fer front als reptes i les necessitats socials.

dijous, 27 d’octubre de 2016

Societat ecològica: l’educació social com una opció de vida

La Laia Valls Martín, és educadora social, educadora ambiental, professora de hatha ioga i cooperant internacional.

És una jove inquieta de les Terres de l’Ebre que ha treballat en diversos àmbits, sempre buscant la manera d'aconseguir un canvi de consciencia a nivell local, global i, en definitiva, un canvi més sensibilitzador i respectuós amb els demés i amb el nostre entorn. 


La Laia s’expressa i ens ofereix una reflexió, tant per a professionals de l'educació social com a les persones en societat.

Societat ecològica: l’educació social com una opció de vida

Sembrant coherència educativa a través de l’exemple, estimant la vida, les seves oportunitats, acceptant els canvis i adaptant-nos a cada instant del present, amb l’autenticitat ferma de que la consciencia comença per un mateix. Som fragments d’una mateixa llavor harmonitzada amb la natura. L’educació social deixa pas a que se’ns germini l’instin i se’ns reforcin les potencialitats, creant una societat ecològica, sensible, respectuosa, responsable, austera, solidària, honesta, pacífica, humanitzada, igualitària i autosuficient. Depèn del nostre reflex educatiu, el fort decreixement d’aquesta llavor.



Escrit i fotografia: Laia Valls Martín.

divendres, 21 d’octubre de 2016

La llengua, un aprenentatge que millora les condicions per a les persones: Voluntariat per la llengua, una eina de transformació social


Aquesta setmana ens escriuen al blog des del Consorci per a la Normalització Lingüística. Concretament Voluntariat per la llengua (VxL), un programa per practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa.

 

 

La llengua, un aprenentatge que millora les condicions per a les persones: Voluntariat per la llengua, una eina de transformació social 


Us heu plantejat mai els avantatges que pot tenir per a una persona el saber parlar la llengua del país que l’acull? Des del Voluntariat per la llengua (VxL), ja fa 13 anys que constatem com poden canviar les vides de les persones que passen pel programa.

Parlem de voluntaris que utilitzen habitualment el català i d’aprenents que necessiten practicar-lo.  El que fan és trobar-se com a parella lingüística una hora a la setmana a l’hora i el lloc que els va bé per conversar. L’objectiu primer (però no l’únic, com ja veureu) és que els aprenents millorin la fluïdesa i perdin la vergonya a fer servir una llengua que no és la seva.

A partir d’aquesta idea bàsica, les dinàmiques que s’estableixen ens fan veure que l’aprenentatge de la llengua és en moltes ocasions el vehicle per promoure tant l’enriquiment cultural i personal com la integració o, fins i tot, la reinserció social.

El fet que l’únic requisit per participar en el VxL sigui ser major d’edat i parlar català (si es vol ser voluntari) o tenir-ne coneixements bàsics i necessitar millorar-ne la parla (si es vol ser aprenent), fa que qualsevol persona pugui fer-ho independentment de les seves capacitats o situació social (interns a presons, discapacitats o malalts mentals, persones amb baix nivell cultural o econòmic, persones grans amb mobilitat reduïda, etc.). És amb totes aquestes persones de col·lectius específics (algunes d’elles en situació de marginació) que els dinamitzadors del Voluntariat per la llengua també treballen (sovint, en col·laboració amb professionals com ara educadors socials, de diferents entitats o organismes) per formar el que anomenem parelles lingüístiques de diferents àmbits (justícia, diversitat funcional o religiosa, sanitat, empresa, esport o món educatiu i cultural).

dijous, 13 d’octubre de 2016

Vine i ajuda'ns a pensar en art i acció social!



Avui l'entrada del blog ens l'escriu Basket Beat, un dels projectes guanyadors de la primera convocatòria de cooperació i iniciatives socials del CEESC (2013). Un projecte que va nèixer el 2009 i que va trobar en la combinació entre el bàsquet i la música l’eina ideal per treballar amb joves en risc d’exclusió social.

 

Vine i ajuda'ns a pensar en art i acció social!

Els pròxims 27 d'octubre i 3 de novembre de 17:45h a 20h, l'equip de Basket Beat us convida a acompanyar el procés de reflexió i escriptura del primer llibre que mira l'art com a metodologia pròpia de l'educació social.

El llibre, que es publicarà pel Sant Jordi del 2017 amb Neret Edicions, també definirà les bases de Basket Beat: una metodologia que acompanya joves i altres col·lectius -especialment aquells en situació de risc- en el seu procés personal mitjançant l'aprenentatge/creació musical en grup amb pilotes de bàsquet.

Les sessions de treball seran dinamitzades per Josep Mª Aragay Borràs, integrador social, educador social i musicoterapeuta especialitzat en l'ús social de les arts. Destaca en la seva trajectòria la direcció del projecte social de la Fundació Ribermúsica, un viatge on va visitar 150 projectes d'art comunitari a 11 països del món, i la creació del projecte Basket Beat amb el qual ha treballat amb més de 5000 persones des dels seus inicis el 2009 i amb el que, durant l'últim curs escolar, ha treballat amb més de 1800 persones.

Us esperem el 27 d'octubre i el 3 de novembre al CEESC!

L'equip de Basket Beat: "un nosaltres abans que un jo".