Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dimecres, 18 d’abril de 2018

I tu, què penses fer? La Cara Oculta dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Fa unes setmanes des de la Fundació FITA ens convidaven a la presentació d’una Campanya de Sensibilització en Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), elaborada a partir de la inquietuds d’un grup de noies afectades de TCA. A partir d’aquell contacte els hem demanat que ens expliquin aquesta campanya i, a través d'aquesta, ens parlin dels TCA. 


I tu, què penses fer?
La Cara Oculta dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Quan preguntem què en sabeu dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) a persones que no han patit la malaltia, en primera persona o a algú proper, sovint ens retornen una imatge estereotipada de la malaltia: control del pes, imatge corporal, dietes... Tot i que aquests aspectes són reals, són només la cara visible d’un trastorn que duu associada una multitud de problemàtiques familiars, emocionals i personals. Els TCA són la manifestació visible de la manca d’eines necessàries per a gestionar situacions personals desbordants i multiproblemàtiques.

Des de la Fundació FITA creiem que és indispensable sensibilitzar a tota la societat respecte la realitat de les malalties mentals, així com la problemàtica de les persones que les pateixen, distanciant-nos del tracte banal i superficial que sovint ens arriba des dels mitjans de comunicació. Al mateix temps considerem indispensable que els processos terapèutics que realitzen les persones que pateixen malaltia mental siguin de caire multidisciplinari: psicològic, psiquiàtric, mèdic, nutricional i socioeducatiu. Per aquest motiu l’educador/a social hi té un paper important. 

Les persones que, per motius de salut, han d’aturar temporalment la seva vida laboral, social, relacional i d’oci per dur a terme un procés terapèutic intensiu requereixen un acompanyament socioeducatiu que faciliti el retorn al seu projecte de vida. Els recursos d’hospitalització 24h o hospital de dia no deixen de ser espais artificials, que creen un context de seguretat i confiança necessaris per a la recuperació de la persona.

Quan és possible reduir la intensitat dels processos terapèutics i reprendre activitats pròpies és posen en joc les habilitats socials, competències laborals i personals, situacions de pressió i exigència, conflictes interpersonals habituals en el dia a dia en societat. En la majoria dels casos cal un acompanyament social facilitador d’un projecte de vida autònom des de la salut. Aquest acompanyament, tal com ja es descriu a Mañós (2012)* a “Atenció i suport social, El camí de la intervenció a l’acompanyament”, l’entenem “com la tasca de donar suport i eines a la persona per tal que assoleixi l’objectiu que ella s’ha marcat, no els que professionalment li haguem marcat nosaltres.”

Emmarcat en aquest procés de presa de decisions un grup de persones afectades de TCA es va marcar, l’abril del 2017, l’objectiu de donar a conèixer la realitat dels TCA més enllà de la visió esbiaixada que la societat té de la malaltia i amb la finalitat d’ajudar a detectar, prevenir els TCA i facilitar eines de suport necessari a les persones que pateixen la malaltia i les seves famílies.

Per aquest motiu van elaborar un conjunt de quatre espots que reprodueixen situacions reals que formen part dels nostre dia a dia  i que mostren la cara oculta del TCA. Cada un d’ells representa a un o diversos dels col·lectius als que pertanyen la majoria de les persones afectades (adolescents, joves, adults...) i es desenvolupen en els àmbits en els que es posa de manifest el TCA (escolar, laboral, social, relacional...).

Les persones que van proposar el projecte són les que han dissenyat i guionitzat els espots amb el suport dels professionals que treballem diàriament amb elles.

Per a fer realitat el projecte ha estat indispensable comptar amb la col·laboració voluntària de professionals dels mitjans audiovisuals i de les arts escèniques.

Ha estat un any de molta feina per a més de 50 persones que han dedicat temps i esforç, de manera altruista, a fer realitat el projecte d’un grup de joves que han patit Trastorns de la Conducta Alimentària.

I  ara, més que mai, us necessitem. Volem que la veu de les persones que han patit Trastorns de la Conducta Alimentaria arribi el més lluny possible, i  sobretot que el missatge que ens volen transmetre s’escolti ben fort: els Trastorns de la Conducta Alimentària ens afecten a tots. A les persones que desenvolupen la malaltia, als que formen part del seu entorn més proper i, especialment,  a tota la societat en general.

#ituquepensesfer posa l'accent en el què senten les persones que pateixen un TCA i deixa de banda aspectes físics i estètics. Perquè en la part menys visible del TCA hi ha la veritable causa d’aquesta malaltia.

 Aquí podeu veure el primer dels 4 espots:



#ituquepensesfer, ens ajudes?

Trobareu tota la informació sobre el projecte, la campanya i els enllaços per compartir en aquesta  Pàgina web.


Meritxell Lozano
Educadora Social
Responsable de Projectes Socials de Fundación FITA



*1 Mañós, Q, (2012), Atenció i suport social. E camí de la intervenció a l’acompanyament., Barcelona, Editorial UOC

dimecres, 21 de març de 2018

4a edició del Premi “Biblioteca pública i compromís social”

La setmana passada es va presentar la resolució de la 4a edició del Premi “Biblioteca pública i compromís social” que atorga la Fundació Biblioteca Social.

El CEESC participem d’aquest premi des del seu inici, com a part del jurat, que està integrat per professionals de les Biblioteques i del Tercer Sector, a través del Xavi Campos, director de l'equip de gerència del Col·legi. Aquesta participació és una manera de reafirmar que creiem fermament en la introducció de l’Educació Social a les biblioteques publiques. De fet, com ja us hem explicat alguna vegada, aquesta figura ja existeix en les biblioteques del Bon Pastor i Trinitat Vella J. Barbero de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple.

Aquest any el Jurat ha volarat com a “Millor projecte”,  “Biblioteca de acogida” de la Biblioteca pública municipal “Gustavo Villapalos” de Purchena (Almeria).

Segons l’acta del Jurat, el seu valor diferencial rau en dirigir-se a una població marginal, formada per nens i joves emigrants de diverses procedències i per nens i joves en greu risc d’exclusió. La seva integració s’efectua a través de la biblioteca, convertida en lloc de trobada i de pau amb els nens i joves de Purchena, fórmula molt eficaç per combatre la xenofòbia, el racisme i l’exclusió social, a més de promoure una cultura democràtica i el foment de la lectura.

Aquest any també s’ha concedit un accèssit al projecte "AIXOPLUGA’T!", de la Biblioteca Comarcal de Blanes (Girona). El seu objectiu consisteix a integrar la població emigrant mitjançant el treball amb les dones-mares, a les que es tracta de donar poder, en àmbits fora de la llar, en activitats de la biblioteca en companyia dels seus fills nens i adolescents, la qual cosa contribueix a normalitzar la visió de les mares per part dels seus fills, a combatre l’estès masclisme social i a percebre la biblioteca com un lloc comú i acollidor per a tothom. 

I els altres dos projectes finalistes són:
  • Ubik-baita: hacia una biblioteca inclusiva”. Ubik. Biblioteca de creación de Tabakalera (Donostia). 
  • “Voluntariado cultural con chic@s para el fomento de la lectura”. Biblioteca pública municipal de Verin. 
D’acord amb els objectius de la Fundació Biblioteca Social, es premien projectes de biblioteques públiques adreçats als sectors més vulnerables de la societat, ja que el premi vol fer un reconeixement a les iniciatives que duen a terme les biblioteques públiques en l’àmbit social, donar-los visibilitat, i potenciar-ne la realització.

Més informació a la pàgina de Fundació Biblioteca Social. 

dimecres, 7 de març de 2018

Soc dona i soc educadora social

Davant de la convocatòria de vaga de demà, el CEESC ha decidit adherir-se a la vaga, sense fer atenció al públic. 

El nostre col·lectiu és majoritàriament femení. Recordem que segons dades de l'#InformeES, el 74,9% som dones. Podeu veure més dades de la feminització de l'educació social en aquesta infografia.   

A més, en motiu del Dia Internacional de la Dona hem preparat una entrada especial per al blog. Hem volgut plantejar a educadores socials que integren la Junta de Govern del CEESC aquesta pregunta:
Soc dona i soc educadora social, què he aportat com a dona al desenvolupament de la meva professió? 
La pregunta no és casual. Surt de l'acte conjunt que organitzem amb la Intercol·legial.

Alhora, us animem a respondre a la mateixa pregunta a les xarxes socials amb les etiquetes: #donaXdona #edusoigualdad.

Soc dona i soc educadora social, què he aportat com a dona al desenvolupament de la meva professió? 

Personalment he cregut en la possibilitat de conciliar la vida laboral, professional i familiar, fent que tot fos una mateixa vida. Que els errors, les frustracions o les renúncies em servissin per aprendre a continuar el meu camí.

I que en l’àmbit laboral on moltes dones defalleixen del trànsit a la professionalitat, recordar-me d’elles i fer-les presents.

Crec que gaudir de fer professió ha d’estar en el nostre vocabulari i en les nostres agendes personals. Acompanyar-nos també en aquest espai, com a col·legues, que hem de fer més nostre.

Maria Rosa Monreal


Em costa respondre aquesta pregunta, perquè la que hagi estat la meva aportació a la professió la faig com a professional d’una disciplina determinada i, en tot cas, com a persona amb una experiència i una trajectòria vital determinada. Dir que ho he fet des de la posició de dona, crec que donaria èmfasi en una desigualtat que crec que no hauria d’existir, entre professionals, independentment de la seva identitat o gènere.

De tota manera, potser podria dir que  aquesta desigualtat, definida des d’un  constructe que considero reduccionista i normatiu “home-dona” (on queden altres identitats?), és la que m’ha facilitat l’acceptació de la diferència en el meu dia a dia. “Estar dins” del grup definit dona, que durant temps i temps i temps ha estat i continua sent -dins de totes les seves particularitats i diferències– considerat i tractat amb desigualtat, fa que d’entrada em posicioni propera a les persones que són tractades de manera desigual per la seva diferència. En aquesta cas,  la sororitat entesa com a germanor, no només entre dones, sinó entre persones amb la fita comuna d’aconseguir la igualtat de tracte entre homes i dones, pot ser el punt de partida en el camí per tal d’aconseguir que dins de totes les diferències que ens són pròpies siguin acceptades i no impliquin un tracte desigual.

Begoña Escribano



Treballo en un món molt masclista, un món on les dones educadores hem anat entrant amb el temps. La presó és un espai hostil i un termòmetre de la societat de fora. Els rols de gènere estan molt marcats per patrons que els progres creiem que ja han passat de moda. Però no és així. Te n’adones quan, de tant en tant, conversant amb els interns en un grup n’hi ha un que salta i et diu: “tu és que ets una feminista!” I tu tampoc saps ben bé en què es basa per afirmar-ho.

Sempre els dic el mateix: “soc persona i et tracto tal i com m’agradaria que tu ho fessis amb mi.” Treballo amb persones i sempre intento fer-ho des de la igualtat i el respecte a la diversitat, conceptes que allà dins tenen molta força. Perquè caure en monòlegs de defensa, o en confrontacions on cadascú intenta guanyar en arguments a l’altre mai m’han dut enlloc. I tampoc no arriben enlloc.

Així que, més que convèncer ningú de res, parlo amb els altres com a persones que són, intentant no suposar mai ni tampoc donar res per fet.

Perquè soc dona però, per davant de tot, soc persona. I la vocació per l’educació social està en la persona.

Núria Llopis


Si les dones parem, es para el món.

L’economia crítica feminista parla dels “conflictes capital-vida”. Els treballs de cura i reproducció garanteixen el lloc en què se sosté la vida en un sistema de producció basat en el capitalisme heteropatriarcal. Aquest paradigma ataca l’existència, la sostenibilitat i la fluïdesa de la vida en el planeta posant tot l’èmfasi en el mercat i el consum.

Els treballs de cura i consideració de la vida estan en la precarietat, amb poc reconeixement social i són invisibles. La nostra professió forma part d’aquesta categoria, que sovint s’enfronta i topa amb elements estructurals del sistema capitalista heteropatriarcal que fan molt difícil el desenvolupament dels drets humans i la transformació social amb la que, com a educadora social, estic compromesa.

Sempre he cregut fermament en allò que proclamaven les feministes dels 70: “lo personal és polític”, trencar la dicotomia entre allò domèstic i allò públic, allò privat i allò col·lectiu; aquest és el motiu principal pel que fa vuit anys vaig decidir-me a formar part de la Junta de Govern del CEESC. Em semblava també important la major presència i de dones en la gestió i direcció de la nostra organització professional en una professió en la que predominen les dones i en la que es redueix la nostra presència quan augmenta la responsabilitat.

Al llarg de la història del Col·legi han anat augmentant el nombre de dones que formem part de la Junta de Govern, no només en nombre, sinó també en l’assumpció de càrrecs; en el proper mandat, el 2018-2022, a la Junta de Govern hi haurà, per primer cop, paritat entre dones i homes.

Aquesta major presència suposa també la possibilitat i voluntat d’involucrar-nos de manera més activa en accions clarament feministes com la participació en les activitats de la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) que té l’objectiu de potenciar la presència i la visibilitat de les dones a les organitzacions del tercer sector, l’Agenda 2030 Feminista de desenvolupament pels Drets Sexuals i Reproductius i la Nova Governança Mundial per la garantia dels drets fonamentals de les dones.

La consciència de la equitat de gènere és un dels valors fonamentals de l’acció i la transformació social que promou societats pacífiques, inclusives i més justes per al desenvolupament sostenible.

M’agrada acabar amb el conegut poema "Divisa" de la Mª Mercè Marçal:
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Ser educadora social em dona més motius per a la rebel·lia, fruit d’un compromís per la justícia i la transformació social.

Míriem Solsona

dijous, 1 de març de 2018

Educació social i escola, presentació a la UB

El passat dijous 22 de febrer, tres representants del Col·lectiu professional “Educació Social i Escola” del CEESC vam oferir una xerrada dins del marc de l’assignatura Acció Socioeducativa en el Món Escolar a alumnes del Grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona.

Membres del Col·lectiu a la xerrada de la UB
Vam explicar la creació del grup al 2014 i les diferents fases de desenvolupament durant aquests tres anys i mig. Vam compartir quins eren els nostres objectius (trencar amb la separació d’educació formal, informal i no formal, unificar les funcions dels educadors i les educadores socials als centres educatius; i donar a conèixer la figura de l’ES a la comunitat educativa), quins documents havíem analitzat, quins havíem generat i sobre les competències actuals dels ES dins del marc escolar (bàsicament centrades en els àmbits de l’absentisme, la immigració, els conflictes, les necessitats educatives i les activitats extra-escolars).

També vam exposar les fites que havíem assolit durant els anys fins l’actualitat i quins reptes se’ns plantejaven; vam esmentar quines funcions diu la llei que podem realitzar i les aportacions del grup de treball al respecte, que sobretot es diferencien en que, per a nosaltres, s’ha de treballar amb totes les etapes d’educació no només amb la secundària, i que pretenem entrar als centres educatius per compartir coneixements, per sumar, per col·laborar, no per a substituir cap professional ni per “apagar focs” treballant exclusivament amb l’alumnat que presenta dificultats en determinades àrees.

La part principal de la xerrada va esdevenir compartint casos reals d’experiències professionals. En concret es va entregar a cada participant un tríptic de presentació de l’Aula 9 de la Fundació Main, una aula oberta amb 3 anys d’experiència a Terrassa on es treballen, de forma individual i grupal, aspectes vinculats a la motivació intrínseca per aspectes acadèmics, gestió de conflictes, absentisme, gestió emocional....

També es va presentar l’entitat KOKUK, associació sense ànim de lucre, amb 4 anys d’experiència, ubicada a Àlaba i que treballen com educadors/es socials dins i fora de l’horari lectiu amb diverses activitats que anomenen “cocurriculars”, entenent que formen part del discurs curricular, ja es duguin a terme dins o fora de les hores de classe. En elles es treballa majoritàriament de forma grupal amb tota la classe i els continguts poden anar des de tallers de cuina o guitarra per afavorir la integració fins a sessions dedicades a l’educació emocional o a la gestió de conflictes. En aquest sentit es va reforçar la necessitat de conèixer les experiències que s’estan duent a terme als diferents centres escolars de tot el territori per tal d’unificar criteris, reproduir els models més exitosos i generar discurs entorn a la nostra professió.

Durant la sessió es va generar un debat molt interessant on l'alumnat discutia, entre d’altres aspectes, si estava d’acord amb el sistema educatiu actual, si volia formar part d’aquest àmbit des de dins i transformar-lo o considerava que si treballava en ell, implicava perpetuar el mateix model.

Moltes gràcies per la vostra participació!

Article dels membres del  Col·lectiu professional Educació social i Escola del CEESC
participacio@ceesc.cat

També en aquest blog:




dijous, 15 de febrer de 2018

Una altra formació policial és possible: La congruència del “sentit comú”

Torna a col·laborar al blog el Jordi Martínez Busom, estudiant del Grau d'Educació Social de la UOC i amic del CEESC. Anteriorment ens ha parlat de la necessitat de millorar la cooperació entre els serveis socials i les dependències policials i ens ha presentat el seu TFG: La incorporació de la perspectiva socioeducativa en l’acció policial. Una anàlisi de la situació a la Policia de Catalunya.

Avui ens parla de la necessitat d'afegir a la formació policial una vessant socioeducativa, que equilibri l’excés d’instrucció repressiva de la seva formació actual.

Us deixem amb  al seu article, animant-vos, si us interessa aquest tema, a particpar al col·lectiu professional del CEESC L'Educació Social a dependències policials.


Una altra formació policial és possible: La congruència del “sentit comú”


Tot i que podem dir que “el sentit comú és el menys comú dels sentits”, resulta imprescindible per donar una resposta adequada a la majoria dels conflictes socials en els quals intervé la Policia de Catalunya tenint en compte que el 66% de les actuacions són de caràcter assistencial(1). El sentit comú parteix de l’experiència col·lectiva i s’aplica segons les creences populars considerades justes per resoldre problemàtiques amb sintonia a la vida. De fet, qualsevol agent de policia pot donar fe que és una de les paraules més repetides com a pauta pràctica i resolutiva de conflictes durant la seva instrucció. Però, és possible que l’agent policial apliqui “el sentit comú” disposant d’una formació orientada, majoritàriament, per exercir tasques repressives?

Segons les dades facilitades per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya referent al Curs de Formació Bàsica per a policies, i posteriorment analitzades en el Treball de Fi de Grau que vaig presentar al mes de juny de 2017, el 83% de la formació és de temàtica jurídica, procedimental i de defensa personal. D’aquesta manera, el sentit  comú  queda  subjecte  al  marc  restrictiu  i  protocol·lari  de  les  lleis  –sense comptar amb els procediments interns de la policia , deixant poc marge a l’anàlisi de les causes que motiven les actuacions policials més habituals.

Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) s’ha creat un grup de treball per tal d’analitzar la formació que reben els cossos policials. En aquest sentit, la introducció de sabers disciplinaris vinculats amb l’educació social pot oferir una perspectiva fonamentada en l’ètica, la pedagogia i l’anàlisi crítica a l’hora d’atendre les problemàtiques i necessitats socials que, massa sovint, són objecte de la intervenció policial. Gran part dels conflictes socials que atenen els cossos policials mereixerien altres tipus d’actuacions, sobretot de caràcter socioeducatiu. En concret, parlem de focalitzar l’atenció en l’arrel del problema per donar una solució íntegra i qualitativa a la demanda social mitjançant tècniques alternatives de resolució de conflictes a fi d’evitar les actuacions més repressives. Aquesta nova perspectiva possibilita la integració i el desenvolupament social de col·lectius de població molt diversa aplicant la lògica del raonament i el seny de la justícia, que són, en definitiva, característiques pròpies del “sentit comú”.