Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 15 de febrer de 2018

Una altra formació policial és possible: La congruència del “sentit comú”

Torna a col·laborar al blog el Jordi Martínez Busom, estudiant del Grau d'Educació Social de la UOC i amic del CEESC. Anteriorment ens ha parlat de la necessitat de millorar la cooperació entre els serveis socials i les dependències policials i ens ha presentat el seu TFG: La incorporació de la perspectiva socioeducativa en l’acció policial. Una anàlisi de la situació a la Policia de Catalunya.

Avui ens parla de la necessitat d'afegir a la formació policial una vessant socioeducativa, que equilibri l’excés d’instrucció repressiva de la seva formació actual.

Us deixem amb  al seu article, animant-vos, si us interessa aquest tema, a particpar al col·lectiu professional del CEESC L'Educació Social a dependències policials.


Una altra formació policial és possible: La congruència del “sentit comú”


Tot i que podem dir que “el sentit comú és el menys comú dels sentits”, resulta imprescindible per donar una resposta adequada a la majoria dels conflictes socials en els quals intervé la Policia de Catalunya tenint en compte que el 66% de les actuacions són de caràcter assistencial(1). El sentit comú parteix de l’experiència col·lectiva i s’aplica segons les creences populars considerades justes per resoldre problemàtiques amb sintonia a la vida. De fet, qualsevol agent de policia pot donar fe que és una de les paraules més repetides com a pauta pràctica i resolutiva de conflictes durant la seva instrucció. Però, és possible que l’agent policial apliqui “el sentit comú” disposant d’una formació orientada, majoritàriament, per exercir tasques repressives?

Segons les dades facilitades per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya referent al Curs de Formació Bàsica per a policies, i posteriorment analitzades en el Treball de Fi de Grau que vaig presentar al mes de juny de 2017, el 83% de la formació és de temàtica jurídica, procedimental i de defensa personal. D’aquesta manera, el sentit  comú  queda  subjecte  al  marc  restrictiu  i  protocol·lari  de  les  lleis  –sense comptar amb els procediments interns de la policia , deixant poc marge a l’anàlisi de les causes que motiven les actuacions policials més habituals.

Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) s’ha creat un grup de treball per tal d’analitzar la formació que reben els cossos policials. En aquest sentit, la introducció de sabers disciplinaris vinculats amb l’educació social pot oferir una perspectiva fonamentada en l’ètica, la pedagogia i l’anàlisi crítica a l’hora d’atendre les problemàtiques i necessitats socials que, massa sovint, són objecte de la intervenció policial. Gran part dels conflictes socials que atenen els cossos policials mereixerien altres tipus d’actuacions, sobretot de caràcter socioeducatiu. En concret, parlem de focalitzar l’atenció en l’arrel del problema per donar una solució íntegra i qualitativa a la demanda social mitjançant tècniques alternatives de resolució de conflictes a fi d’evitar les actuacions més repressives. Aquesta nova perspectiva possibilita la integració i el desenvolupament social de col·lectius de població molt diversa aplicant la lògica del raonament i el seny de la justícia, que són, en definitiva, característiques pròpies del “sentit comú”.

dijous, 1 de febrer de 2018

Emprendre des d’una visió social, crítica, transformadora

Avui torna a col·laborar al nostre blog l’Associació Social Business City Barcelona, un programa que té l’objectiu de transformar les necessitats socials de la ciutat mitjançant la promoció i el suport a l’emprenedoria social i les empreses socials. 

Si fa uns mesos us explicàvem l’inici del programa, avui ens parlen dels projectes que van sorgir de la primera edició. 

I si sou de les persones que pensen que és sostenible emprendre amb una visió social crítica, transformadora i compromesa, atents perquè fan una crida per a la segona edició del programa a qualsevol persona o entitat social que tingui un projecte d'empresa social i necessiti impulsar-lo.

Emprendre des d’una visió social, crítica, transformadora

Fa uns mesos explicàvem en aquest mateix blog com, en els darrers anys, estem presenciant un creixement i arrelament d’altres formes de producció, d’intercanvi i de consum al territori. Maneres de fer, d’interactuar, de produir, d’intercanviar, que neixen de la voluntat de transformar i replantejar les estructures i les relacions socioeconòmiques dominants, per tal que l’activitat econòmica esdevingui un mitjà per a fer front als reptes socials detectats al nostre entorn. Aquestes maneres de fer es caracteritzen per un alt potencial de transformació social, determinat per la introducció de perspectives transformadores, com la sostenibilitat mediambiental, la perspectiva de gènere o la governança democràtica.

Aquest és el punt de partida dels emprenedors i les emprenedores que participen al Laboratori de Co-creació d’Empreses Socials, un espai dedicat a la ideació, creació i testeig de noves iniciatives d’innovació social. Mitjançant sessions col·laboratives, tallers participatius, assessorament individual i grupal, experimentació i prototipatge, la primera edició del programa (2016-17), ha acompanyat a la creació d’un total de 15 projectes. El programa ha destacat per la diversitat de les iniciatives, ja que cadascuna planteja la resolució d’una problemàtica diversa, però totes elles compartint la mateixa voluntat: la de fer de la seva activitat una eina per generar impacte positiu i transformar realitats que es conceben com a injustes.

En aquest procés de creació, la creativitat i la innovació juguen un paper clau per a trobar solucions a problemàtiques persistents. L'ús de les noves tecnologies també ha estat un element primordial per la ideació d’alguns projectes. Podem trobar exemples ben diversos, des la creació d’una aplicació mòbil on poder aconseguir aliments a punt de caducar a un preu reduït (Tapper), que respon a la preocupació pel malbaratament alimentari, fins a una aplicació mòbil que sorgeix de la preocupació davant el turisme massiu i consumista a la ciutat de Barcelona, oferint al turista un mapa interactiu on trobar activitats i entitats que permeten exercir un turisme social i responsable (Footprint).

Els joves han estat una preocupació freqüent entre les persones participants del programa, donant com a resultat diverses iniciatives d’acompanyament i formació que volen donar resposta a necessitats com l’atur juvenil o l’abandonament escolar. Trobem, per exemple, un espai on “entrenar i posar en forma” les habilitats i inquietuds dels joves (Up! Training Club), una cooperativa que ofereix facilitació d’innovació pedagògica i d’aprenentatge (MakeIt!Education) o un innovador projecte que fomenta l’emprenedoria entre els joves a través de les arts escèniques (Athena).

Per últim trobem iniciatives que situen com a eix central la inclusió laboral de persones en risc d’exclusió social. És el cas de L’Esqueix, un projecte cooperatiu d’horticultura que ofereix oportunitats laborals a persones amb diversitat funcional o l’enginyosa idea de “Loopers”, una empresa de calçat infantil produït a partir de la reutilització de botelles de plàstic que, a més, vol donar sortida laboral a mares joves en risc d’exclusió.

Enguany estem repetint el programa, acompanyant a noves iniciatives innovadores i transformadores que volen impulsar la seva creació. Des del mes d’octubre, hem acompanyat la ideació d’unes 10 iniciatives. Un cop arribats a la fase de prototipatge, obrim les portes a nous projectes que necessitin un impuls i es vulguin incorporar, oferint sessions de co-creació, prototipatge, assessorament i llançament.

Si tens un projecte d’empresa social, no dubtis en apuntar-te!

Per a més informació, pots contactar a sbcbarcelona@sbcbarcelona.org


Anna Domènech. Associació Social Business City Barcelona

----

El CEESC compta amb el Servei d’Ocupació i Orientació Professional (SOOP). I dins d'aquest us oferim 2 serveis per a persones que volen dur a terme projectes d’autoocupació:
 
Programa Cruïlles
Ofereix espais físics a Barcelona i Girona, així com suport, acompanyament i difusió a persones actives o emprenedores i organitzacions per tal de poder desenvolupar la seva tasca diària i enfortir-se, amb l’objectiu de consolidar-se i aconseguir autonomia.

NIU-Incubadora de projectes
Es dirigeix a les persones col·legiades i amigues del CEESC que tenen ganes d’emprendre o activar una idea o projecte.

        

dijous, 19 d’octubre de 2017

La incorporació de la perspectiva socioeducativa en l’acció policial: Una anàlisi de la situació a la Policia de Catalunya

Avui l’entrada al blog ens l’escriu el Jordi Martínez Busom, estudiant del Grau d'Educació Social de la UOC i amic del CEESC. El juny del 2016 ja va col·laborar en aquest blog amb un article on s’argumentava la necessitat de millorar la cooperació entre els serveis socials i les dependències policials. 

En aquell moment estava treballant en el seu Treball Fi de Grau en Educació Social sobre aquest tema. El juny de 2017 va presentar-lo i en l'article d'avui ens presenta un breu comentari d’aquest TFG: La incorporació de la perspectiva socioeducativa en l’acció policial. Una anàlisi de la situació a la Policia de Catalunya

Us recordem que al CEESC comptem amb el Col·lectiu professional  L'Educació Social a les dependències policials per treballar sobre aquest tema.

Comentari del meu Treball Fi de Grau en Educació Social


Fa poc més d’un semestre vaig escriure un article on es plantejava la possibilitat d’incloure la perspectiva socioeducativa en l’acció policial. La raó era suplementar la pràctica policial amb actuacions preventives, multidisciplinàries i extrajudicials com a pauta habitual de treball. La nova perspectiva ofereix una mirada més enllà del conflicte, del seu autor i de la denúncia per centrar-se en les necessitats socials, l’atenció integral de totes les parts implicades i les resolucions alternatives no repressives mitjançant l’ús de la mediació. I fer-ho conjuntament amb la col·laboració d’entitats, organismes i professionals del camp socioeducatiu. Tanmateix, la perspectiva socioeducativa no pretén substituir el actes policials contundents i punitius quan així pertoqui, però sí que ofereix la possibilitat d’avaluar els conflictes des d’una dimensió social. L’article es basava en creences i experiències personals, així com en l’inclusió de noves perspectives a mesura que avançava en la meva formació com educador social.

A fi de seguir indagant en la millora de l’adequació de les respostes policials davant els conflictes socials, vaig decidir fer una recerca aplicada en el meu Treball Fi de Grau (TFG). L’objectiu era analitzar la situació de la Policia de Catalunya sotmetent a debat les problemàtiques detectades en un grup de discussió format, bàsicament, per professionals del camp de l’educació social i agents policials a fi de plantejar una proposta socioeducativa d’aplicació real en l’acció policial.

La principal problemàtica detectada en l’anàlisi, i que d’ella en derivava la major part de les reflexions exposades al grup de discussió, es troba en el contingut de la formació bàsica de la policia de Catalunya. A diferència de l’anterior article, que ja apuntava a la formació com un aspecte a millorar, es citen dades empíriques de la formació socioeducativa i penal en relació a la tipologia de les actuacions policials dels últims 4 anys. Així, observem que el 83% de la formació del curs és de temàtica jurídica, procedimental i de defensa personal, entre altres, mentre que el percentatge restant pertany a formació socioeducativa amb conceptes propis com la mediació, el treball multidisciplinari o la policia de proximitat. De fet, això no suposaria cap problema si la societat necessités una policia reactiva i contundent per resoldre les problemàtiques ciutadanes però si ens fixem en el percentatge de les actuacions del cos de Mossos d’Esquadra, observem que el 66% de les actuacions són assistencials, és a dir, no relacionades en fets delictius. Tenint en compte, a més, que aquest percentatge augmentaria si es comptabilitzessin les actuacions dels cossos de les diferents policies locals per la naturalesa de les seves funcions.

Els resultats obtinguts després de reflexionar al voltant de qüestions formatives, organitzatives i ètiques de la policia catalana com, per exemple, la manca d’unitats de mediació i resolució de conflictes, l’optimització dels recursos que suposaria enfocar l’esforç en la prevenció, la manca d’una cultura procedimental per veure i donar tràmit a situacions de vulnerabilitat o de necessitat social, o el valor pedagògic de la denúncia, mostren -en general- la necessitat d’enriquir el cos policial d’unes maneres de fer més adequades i proporcionals a la realitat social que s’afronta en la pràctica professional. En aquest sentit, cal apuntar un gran desconeixement entre policies i professionals socioeducatius que porta a un important desaprofitament de les possibilitats conjuntes de treball. També es mostra una valoració positiva de la perspectiva socioeducativa i la necessitat d’involucrar als diferents agents socials per implementar-la (ciutadania, policies, agents socioeducatius, polítics, etc.), així com d’actualitzar la formació policial a la demanda real de la societat. No fer-ho així, comporta un tancament en fals dels conflictes sense atendre les necessitats socials que els generen.

Les recomanacions que es presenten per incorporar la perspectiva socioeducativa en l’acció policial s’organitzen, bàsicament, en quatre apartats; sensibilitzar i conscienciar dels beneficis de la nova perspectiva; involucrar institucions, entre elles, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya; crear trobades amb tots els professionals de la xarxa social i augmentar la formació socioeducativa tan del curs de formació policial com del manual d’estudi de l’oposició de la Policia de la Generalitat -Mossos d’Esquadra- i policies locals. Entre els resultats de la recerca aplicada que vaig portar a terme en el meu TFG s’assenyala la necessitat d’entendre d’una altra manera la policia i les relacions de poder i, per tant, reformular el concepte d’autoritat a fi de generar una nova actitud en qui l’aplica amb l’objectiu d’atendre l’arrel dels problemes socials que generen els conflictes i els fets delictius. Tal com es va poder comprovar en el grup de discussió, els problemes socials s’han d’entendre des de la perspectiva de les necessitats socials i, per això, cal ampliar la perspectiva i les pràctiques de treball. En aquest sentit, la policia no pot, ni ha de poder, fer front a les problemàtiques des d’una sola visió, particularment, des d’una visió autònoma que, en nom de l’ordre i la seguretat, no tingui en compte qüestions que tenen a veure amb el foment de la justícia social.

Per tot plegat, espero que els resultats d’aquest treball segueixin alimentant la reflexió de la pràctica policial i serveixin com a font inspiradora per seguir debatent i trobar la manera d’unir coneixements entre disciplines i camps professionals a fi de garantir els drets i deures fonamentals dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra societat.

J. Martínez, estudiant del Grau en Educació Social de la UOC

Us recordem que al CEESC comptem amb el Col·lectiu professional  L'Educació Social a les dependències policials per treballar sobre aquest tema.  

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Carnaval de Blogs 2017



Estem celebrant la 5a edició del Carnaval de Blogs, emmarcat dins dels actes del Dia Internacional de l’Educació Social. El podem seguir per les xarxes a través de tres hashtags #DiaES, #EdusoDay i #thefinestjobintheworld.

Com a novetat aquest any hem proposat als bloguers i blogueres fer un intercanvi de blogs i, qui ho ha volgut, ha escrit el seu article en un blog que no és el seu.

El tema d'enguany: “Els reptes de l’educació social en temps de la globalització” s'ha presentat seguint la línia de debat i construcció de coneixement de la Revista Digital RES.

Volem agrair la participació de totes les persones que hi estan participant.

Aquest és el llistat, encara per acabar, amb els articles. Us animem a llegir-los i a fer-hi els vostres comentaris:

//cast//
Estamos celebrando la 5a edición del Carnaval de Blogs, enmarcado dentro de los actos del Día Internacional de la Educación Social. Lo podéis seguir por las redes a través de tres hashtags #DiaES, #EdusoDay y #thefinestjobintheworld.

Como novedad, este año hemos propuesto a los blogueros y blogueras hacer un intercambio de blogs y, quien ha querido, ha escrito su artículo en un blog que no es el suyo.

El tema de este año: “Los retos de la educación social en tiempos de la globalización” se ha presentado siguiendo la línia de debate y construcción de conocimiento de la Revista Digital RES.

Queremos agradecer la participación de todas las personas que se han sumado a la iniciativa.

 
Este es el listado, aún por acabar, con los artículos. Os animamos a leerlos y a hacer vuestros comentarios:
//cast// 

Les parelles són:
Articles als blogs propis:

El Carnaval de Blogs va néixer fa 4 anys:
Si heu participat al Carnaval 2017 i no us trobeu al llistat, si us plau, feu-nos-ho saber al correu comunicacio@ceesc.cat o als comentaris d’aquesta entrada.

//cast//
El Carnaval de Blogs nació hace 4 años:


Si has participado en el Carnaval 2017 y no te encuentras en el listado, por favor, dínoslo al correo comunicacio@ceesc.cat o en los comentarios de esta entrada.
//cast//

Decrecimiento y educación social


Este post forma parte de la 5ª edición del "Carnaval de blogs" para el Día Internacional de la Educación Social que organiza el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), bajo el marco común de "Los retos de la educación social en tiempos de la globalización".
Los dos autores de este artículo (Clara Beltrán y Javier Paniagua) estamos convencidos de que el proceso perverso de la globalización capitalista ha calcinado muchos de los derechos sociales que han tardado tanto tiempo en conquistarse. Este proceso está siendo acompañando, paralelamente, por la destrucción paulatina y sin límites del medio ambiente que nos rodea. Por estos dos motivos, os invitamos a que os acerquéis al concepto de decrecimiento, como una salida que nos permita reducir la brecha de la desigualdad y establecer una relación más respetuosa con el medio natural.

http://4.bp.blogspot.com/-eifBbSvvf_g/TxWwRbFCwSI/AAAAAAAACDc/q4Zb5X7a0QM/s1600/properidad.jpg


Nuestra posición en el mundo, como educadoras y educadores sociales, nos ubica en una situación en la que detectamos, que los efectos provocados por el crecimiento económico en los últimos tiempos han provocado más desigualdades sociales. Desde el momento en que el crecimiento y el desarrollo se miden en consumo de recursos de todo tipo (naturales, fabricados,...) se divide a los seres humanos en quienes pueden permitirse este consumo y quienes no; sin embargo, el planeta no puede permitirse este desgaste ilimitado y continuo.

Este, se han traducido en un incremento exponencial de los índices de pobreza, provocado, principalmente, por la falta de empleo. Ante este nuevo escenario, entendemos que no se trata tanto de que el colectivo profesional de educadoras/es sociales apueste por un desarrollo y crecimiento económico, sino más bien, trabajar por el ‘decrecimiento’.

La curva del crecimiento llegaría a su clímax en el momento en que hipotéticamente todas las personas tuvieran la capacidad de obtener los productos que ofrece la sociedad de consumo, ya que automáticamente se agotaría y contaminaría el planeta en ese mismo momento. El reto del/la educador/a social es, pues reconducir los hábitos, en el sentido de aunar los deseos de desarrollo con los deseos de satisfacción de necesidades reales no inducidas por una sociedad de consumo. La actual situación de crisis debe replantearnos nuestros hábitos de consumo, de vida, de alimentación, de ocio,… Cuanto mejor estemos preparados, mejor podremos afrontar la salida de la crisis.

Los/as defensores/as argumentan que no se debe pensar en el concepto como algo negativo, sino muy al contrario: 'cuando un río se desborda, todos deseamos que decrezca para que las aguas vuelvan a su cauce'*. Debemos tener presente que el decrecimiento es una corriente de pensamiento político, económico y social favorable a la disminución regular controlada de la producción económica con el objetivo de establecer una nueva relación de equilibrio entre el ser humano y la naturaleza, entendiendo que este equilibrio pasa por situar a nuestra especie integrada dentro de la naturaleza eliminando la visión antropocéntrica, valorando la diversidad en todos los sentidos, desde el cultural al biológico, como fuente de sabiduría, riqueza y supervivencia, pero también entre los propios seres humanos.

Los/as educadores/as sociales tenemos para los próximos años un reto urgente: favorecer y acompañar procesos socioeducativos que ayuden a la ciudadanía a entender y a asimilar el concepto y filosofía del decrecimiento e ir introduciendo dentro del concepto de rentabilidad, el matiz de rentabilidad ecológica y/o ambiental, como puntal básico en el desarrollo. Nuestra profesión puede aportar un ‘saber hacer’ que ayude a promover la concienciación y sensibilización de la ciudadanía, con el objeto de favorecer la disminución del consumo impidiendo la obsolescencia programada y esta, pueda conllevar una producción controlada y racional, permitiendo respetar el medio ambiente, en todo su conjunto. Estos procesos de transición deben llevarse a cabo mediante la aplicación de principios más adecuados a una situación de recursos limitados: escala reducida, reordenación del territorio, relocalización, cambio en la política energética y de transportes, eficiencia, soberanía alimentaria, cooperación, autoproducción e intercambio, durabilidad y sobriedad.

Muchas organizaciones por el decrecimiento han adoptado como logo el caracol, en referencia a las palabras de Iván Illich sobre la "Lógica del Caracol": El caracol construye la delicada arquitectura de su concha añadiendo una tras otra las espiras cada vez más amplias; después cesa bruscamente y comienza a enroscarse esta vez en decrecimiento, ya que una sola espira más daría a la concha una dimensión 16 veces más grande, lo que en lugar de contribuir al bienestar del animal, lo sobrecargaría. Y desde entonces, cualquier aumento de su productividad serviría sólo para paliar las dificultades creadas por esta ampliación de la concha, fuera de los límites fijados por su finalidad. Pasado el punto límite de la ampliación de las espiras, los problemas del sobrecrecimiento se multiplican en progresión geométrica, mientras que la capacidad biológica del caracol sólo puede, en el mejor de los casos, seguir una progresión aritmética.

Autores: Clara Beltrán Fombuena y Javier Paniagua Gutiérrez.

*GISBERT AGUILAR, Pepa. "Decrecimiento: camino a la sostenibilidad". El Ecologista, nº 55 (invierno 2007-2008), visto aquí