Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

divendres, 22 de novembre de 2013

Recomanacions sobre la confidencialitat en la intervenció social

http://www20.gencat.cat/docs/dixit/Home/04Recursos/08Etica%20aplicada%20als%20Serveis%20Socials/01Comite%20d%20Etica/confidencialitat_intervencio_social_recomanacions_CESSC.pdf
El Comitè d'Ètica dels Serveis Socials, en el què participa el CEESC, ha estat treballant per redactar el document de recomanacions sobre la confidencialitat en la intervenció social.

Ara que ja està enllestit volem fer-ne difusió perquè creiem que és un tema prou interessant.

A la vostra feina us heu preguntat mai si existeix un dret de les persones amb les que treballeu a donar o retirar el consentiment per mantenir un arxiu de les seves dades personals? O si poden decidir quina informació donar i quina no? Si hi poden accedir sense limitacions?

Aquest document vol oferir elements de referència que ajudin a millorar la presa de decisions, des d’una perspectiva ètica, en relació a preservar la confidencialitat de la informació relativa a les persones que s’atenen als Serveis Socials i també a gestionar el deure del secret professional en la seva activitat diària.

El document també recull algunes recomanacions i orientacions per millorar les pràctiques professionals en relació amb la confidencialitat.

Us podeu descarregar el document en pdf

Esperem que us sigui d’utilitat.

dilluns, 11 de novembre de 2013

"Com a professionals hem de prendre també les regnes d’una situació complexa"

Avui publiquem un escrit que ens ha arribat de les terres de Lleida. El signa un col·legiat que vol destacar la feina que es fa des de la professió, tot encoratjant-la. “Resten moltes coses a fer, tot és possible” ens diuen:
 

Cap mar en calma va fer expert un mariner

Com a professionals de l’àmbit social, no podem quedar-nos al marge dels fets que han ocorregut, presumptament, amb un educador social a la població de Castelldans. Fins al moment, i com a col·lectiu, hem cregut oportú no fer cap mena d’aportació a l’allau de comentaris i versions que han anat sorgint envers aquest tema. No era agradable i sobretot no era prudent,  ja que  és la justícia l’encarregada i única responsable d’emetre un judici, però com a col·lectiu mereixem un respecte.

Nosaltres treballem amb les persones més vulnerables, realitzant tasques de prevenció, d’atenció, seguiment, acompanyament, detecció, planificació i actuació en els diferents àmbits d’intervenció, que van des dels serveis socials bàsics, a la tercera edat, als centres de justícia, als de les persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, o als de l’atenció a la infància i l’adolescència, entre d’altres.

divendres, 8 de novembre de 2013

Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya

http://anuaritercersectorsocial.cat/es/anuari-2013/publicacio/
L’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya és un estudi periòdic que analitza l’estat i evolució del sector. L’objectiu principal és identificar la situació de les organitzacions socials davant de la realitat actual per tal de dibuixar les línies estratègiques de futur. És la quarta vegada que es realitza un estudi panoràmic sobre el tercer sector social. Les anteriors van ser el Llibre Blanc del Tercer Sector Civicosocial (2003) i les edicions dels anuaris 2009 i 2011.

En aquesta nova edició, l’estudi aprofundeix en l’impacte de la crisi i en el rol de les entitats socials en aquest context.


Xifres globals:

L’Anuari 2013 (amb dades de 2011) mostra que el pressupost i el nombre de persones contractades està en un nivell similar al 2007, havent-se reduït en 18.000 persones. En canvi, el voluntariat ha crescut de manera significativa: un 23% en els darrers quatre anys i s’ha doblat en els darrers deu anys, arribant a 300.000 persones.

Un altre focus d’atenció en aquesta darrera edició és la perspectiva de gènere, aproximació que no havia estat considerada explícitament en anteriors edicions. D’aquesta forma, es fa possible l’anàlisi de les polítiques de paritat en el sector i l’estudi de la tendència envers una feminització de la pobresa.

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Ferran Joanmiquel "El teatre és, sense cap mena de dubte, un mirall que ens retorna allò que som i que fem com a societat"

Avui us acostem a una obra de teatre que narra la història de l'Èric, un jove amb problemes familiars que viu en un centre residencial d'acció educativa (CRAE), i que està a punt de fer el salt a un pis tutelat, ja que li queden pocs dies per fer els 18 anys. Tot es complica quan agredeix un company del centre i, espantat i confús, decideix fugir. Es tracta de “Vidres al ulls”, de la companyia Cos a Cos.


Hem parlat amb el seu autor i director, en Ferran Joanmiquel. En el món de les arts escèniques ha treballat en diferents coses: com a ballarí, com a actor. Des de fa uns anys, també com a professor de teatre (treballant amb grups de joves i adults en diferents àmbits educatius i socioculturals), i més recentment, com a autor i director.

Ferran, per què tries de protagonista de la teva obra, un noi de 17 anys que s'escapa d'un CRAE?
En la tria de l’obra, ja des del moment que la vaig començar a escriure, a concebre com a obra, hi van intervenir diferents factors que es van combinar. Per una banda, a nivell personal, m’interessava molt entrar en el món interior d’un personatge mogut, bàsicament, per aquella dinàmica que s’estableix entre la ràbia i la necessitat d’afecte, coses que, d’alguna manera, crec que es retroalimenten. I, per l’altra, el meu entorn d’amistats està farcit d’educadors/ores socials i persones que treballen en el camp de la psicologia amb adolescents. Moltes d’aquestes persones han treballat i treballen en algun CRAE, de manera que al llarg del temps i de les converses, a mi se m’havia anat fent una mena de pòsit sobre el tema. A banda, jo mateix ja fa temps que treballo com a professor de teatre amb grups de joves i havia tingut l’oportunitat de treballar amb nois i noies de diferents CRAEs. La meva idea a l’hora d’escriure el text era, bàsicament, posar-me en la pell de l’Èric, el protagonista de l’obra, mirar el món a través dels seus ulls, intentar entendre les seves emocions i els seus arguments, que molt sovint confronten el món que l’envolta.

Coneixies, abans d'escriure l'obra, la situació real que viuen joves ingressats en un CRAE? Com ho fas per acostar-t'hi?
Abans de començar a escriure l’obra, vaig fer una sèrie d’entrevistes amb diferents persones que treballen en aquest camp, ja sigui des de l’educació social com des del treball terapèutic sistèmic. Vaig mirar de recollir informació i mirar d’organitzar el material d’una manera més profunda del que havia anat escoltant en les converses informals fins a aleshores. A part de la dimensió, diguem-ne més tècnica de l’assumpte, m’interessava molt conèixer com és l’ambient d’un centre (tot i que cadascun és diferent, naturalment), com s’hi respira, quines són les reaccions, anhels i pors del noi o noia que està a punt de deixar el món del centre per passar a la major autonomia que suposa un pis tutelat, ja que aquesta és la realitat concreta del protagonista de l’obra. Cal dir però, que el text, evidentment, no està basat en cap cas real i que tot i que m’he documentat, tot el que hi apareix és ficció. A part d’això, vaig llegir diferents llibres i articles relacionats amb el tema. Un llibre que vull destacar perquè em va causar un fort impacte és “Más fuerte que el odio”, d’en Tim Guenard; i també l’article del pedagog francès Fernand Deligny “Permitir, trazar, ver”, que em va interessar per la seva mirada poètica i creativa sobre el tema.

dijous, 17 d’octubre de 2013

El “Projecte Educatiu MILLOREM”

Avui l’entrada al blog l’escriu l’Antoni Argent, que es presenta a sí mateix com a professor de secundària, economista, emprenedor, escriptor i president de l’Associació Educativa i Formativa TBCLASS.

Fa poc ens va arribar un correu on se’ns parlava del Projecte Educatiu MILLOREM i hem contactat amb ell, que n’és el coordinador, que ens l’expliqui en primera persona.

Què en penseu vosaltres, des de l’òptica d’educadors i educadores socials?


Ja fa molt de temps que es parla del fracàs escolar i, davant la meva preocupació per la situació educativa actual i futura, vaig decidir tirar endavant un estudi educatiu a la província de Barcelona.
Durant el curs 2012-13 he coordinat i realitzat per tercer cop el Projecte Educatiu MILLOREM, un estudi educatiu realitzat a diferents comarques de la província de Barcelona amb l’objectiu de detectar els factors que provoquen que els alumnes de secundària no aconsegueixin l’èxit escolar. Hi participen de forma voluntària centres de secundària, ja sigui públics, concertats o privats.

L’estudi el vaig iniciar el setembre de 2010 a la comarca del Vallès Oriental. La 2ª edició es va dur  a terme a la comarca d’Osona i la 3ª edició a diverses comarques (Alt Penedès, Anoia, Berguedà i Garraf). Hi han participat 24.700 alumnes i un total de 106 centres de secundària, obtenint dades molt interessants i sorprenents en referència a diversos aspectes (acadèmics, personals, familiars, psicològics) dels alumnes que estan cursant l’ESO, etapa educativa on es concentra un major índex de fracàs escolar.

divendres, 4 d’octubre de 2013

Recull de la #SetmanaES

Ja ha passat la Setmana de l’Educació Social. Hi ha hagut actes diversos en els que hem reunit diferents escenaris de l’Educació Social.  Però on també hem tingut força moviment ha sigut a les xarxes.

Us deixem aquí un recull del que ha suposat aquesta setmana al twitter.  Cada vegada més, la gent del nostre àmbit hi participa i hi diu la seva. Us animem, si encara no hi sou, a entrar-hi i explicar-nos la vostra!

I no ho oblidem, hem celebrat la #SetmanaES, però seguim treballant i mirant endavant!

Felicitats a totes i tots!

dimecres, 2 d’octubre de 2013

2 d'octubre, Dia Internacional de l'Educació Social. Carnaval de blogs


Feliç Dia Internacional de l'Educació Social a tots els educadors i totes les educadores socials! 

Com ja sabeu, des del CEESC hem programat diferents activitats durant aquesta setmana per celebrar que som una professió molt important i necessària.

I avui, dia 2 d'octubre, ho volem celebrar amb un Carnaval de blogs.

Això vol dir que sota un tema comú diferents educadors i educadores socials escriuran un article al seu blog. El tema escollit per a aquest Carnaval és: "No deixaria mai de ser educador/a soci perquè..."

En aquesta entrada del nostre blog, us anirem enllaçant, a mesura que es publiquin, tots els articles dels quals tinguem constància. Així que si heu escrit un article i no apareix al llistat, deixeu-nos-en l’enllaç als comentaris.

Teniu tot el dia d’avui per animar-vos a escriure!

Vinga! És temps d'Educació Social.

¡Feliz Día Internacional de la Educación Social a todos los educadores y a todas las educadoras sociales!

Como ya sabéis, desde el CEESC hemos programado distintas actividades durante esta semana para celebrar que somos una profesión muy importante y necesaria.

Y hoy, día 2 de octubre, lo queremos celebrar con un Carnaval de blogs.

Esto quiere decir que bajo un tema común, diferentes educadores y educadores sociales escribirán un artículo en su blog. El tema escogido para este Carnaval es: “No dejaría nunca de ser educador/a social porque...”

En esta entrada de nuestro blog, os iremos enlazando, a medida que se vayan publicando, todos los artículos de los que vayamos teniendo constancia. Así que si habéis escrito un artículo y no aparece en nuestro listado, dejadnos en los comentarios el enlace al mismo.

¡Tenéis todo el día de hoy para animaros a escribir!

¡Venga! Es tiempo de Educación Social.

Participants al Carnaval de blogs:


divendres, 27 de setembre de 2013

#SetmanaES

Tret de sortida a la Setmana de l’Educació Social!

Des d’avui i fins divendres vinent, l’entrada de la nostra seu ha canviat d’aspecte. Si veniu, entrareu trepitjant una catifa vermella que us portarà directament a la nostra particular “wall of fame”. En ella totes les persones que vingueu pel CEESC podreu deixar-hi el vostre missatge. Des del Col·legi us llancem 2 propostes:

Què és per a tu l’Educació Social?
No deixaria mai de ser educador/a social perquè...


Però també volem tenir una dimensió a les xarxes. Si no podeu acostar-vos al CEESC, deixeu-nos el vostre missatge a les xarxes socials a través de les etiquetes #SetmanaES i #edusoday i contesteu-nos també a aquestes preguntes.

També hem preparat un Carnaval de Blocs. N’heu sentit a parlar? Es tracta que diferents bloguers escriguin sobre el mateix tema el mateix dia. I el tema del que parlaran és també "No deixaria mai de ser educador/a social perquè...". 

Ja hem contactat amb diferents bloguers del món de l’Educació Social i hem tingut moltes respostes positives. La setmana vinent publicarem aquí mateix el recull de totes les entrades publicades que ens hauran escrit.

Si encara no hem contactat amb tu i hi vols participar, encara hi ets a temps!


Perquè l’Educació Social és a tot arreu, ara només cal que ho fem veure al món!

Descarregueu-vos el programa complet! (pdf)

divendres, 13 de setembre de 2013

Celebrem la Setmana de l’Educació Social

El dia 2 d’octubre es celebra el Dia Internacional de l’Educació Social. Aquest any, al CEESC volem celebrar-lo de manera especial. Perquè sí, perquè amb la que està caient cal que fem pinya i ens donem el valor que ens mereixem.

Us hem preparat la Setmana de l’Educació Social del 27 de setembre al 4 d'octubre.



Descarregueu-vos el programa! (pdf)

Però hi haurà molt més. Volem tenir ressó també a les xarxes, així que si sou usuaris de twitter o facebook estigueu atents a les nostres crides.

I, si teniu un bloc, us necessitem per fer sentir les diverses veus de l’Educació Social. Volem impulsar un CARNAVAL DE BLOCS pel 2 d'octubre. El tema que hem triat: "No deixaria mai de ser educadora social perquè...". Poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del correu comunicacio@ceesc.cat o deixeu-nos un missatge al bloc.

Perquè l’Educació Social és a tot arreu, ara només cal que ho fem veure al món!

dijous, 5 de setembre de 2013

Ja tornem a ser aquí

Aquí tornem després del silenci del mes de vacances. Com ha anat l'estiu?? Nosaltres començant amb ganes aquest quadrimestre que serà mogut, amb una proposta de formació i càpsules molt completa, el retorn de CiutatBeta, l'engegada oficial del projecte Social Global, amb el que volem donar eines per a la mobilitat professional. I, sobretot, estem preparant la Setmana de l'Educació Social, del 27 de setembre al 3 d'octubre. Ja us donarem més pistes aviat.

Però avui us volem parlar d'un tema que ha creat força moviment a les xarxes a finals del mes d'agost. Alguns potser ja n'esteu al corrent. L’última setmana d’agost a les xarxes es van publicar un parell d'articles sobre infància que han portat cua:
Hi ha hagut força enrenou en resposta a aquests articles. Fins i tot la Tina Vallès ha escrit al seu bloc justificant el seu article d’opinió (Sobre el meu article a Vilaweb).

Des del Col·legi també volem donar la nostra visió. I ho fem fent-nos nostre aquest escrit del Joan Muntané, que forma part de la junta de govern del CEESC.


Més que una opinió contundent em sembla força fora de lloc i que forma part d'un imaginari ciutadà superat per molts dels que treballem en el sistema de protecció a la infància. Em sembla del tot especulatiu i sense cap base certa ni fonamentada, més enllà d'un cas aïllat que caldria conèixer amb molta més profunditat. I això no vol dir que no existeixi, ni que tot ho fem bé, ni que sigui un espai de vida fàcil pels que han de passar per aquestes situacions de "possible" desemparament.

Alguns fa temps que hem superat el vell concepte de "centre de menors” i defensem, en assignatures universitàries dins del grau en Educació Social, que el repte de l’educador social en un CRAE és com oferim un lloc a la funció educativa, com ens protegim davant certs mètodes de protecció antics (que encara poden ser massa presents). Només així passaran els temps del simple acompanyament presencial als subjectes, de donar-los l’afecte que (n’està convençut) no tenen, d’atendre només problemes socials que acaben configurant l’horitzó dels subjectes; en definitiva, com deixem de ser vigilants, zeladors, policies, assistents socials o psicòlegs per passar a ser educadors.

Per això durant la seva estada al centre en garantim les necessitats bàsiques d’atenció assistencial i educativa: higiene, alimentació, descans, roba, salut, suport afectiu, educació, formació, oci i afavorir el desenvolupament de la persona; possibilitant les ofertes educatives, lúdiques i culturals, més adequades segons les particularitats i els interessos que tenen, amb la pretensió d’aconseguir un lloc social per a aquests nens/es i adolescents.

Finalment, l'afirmació que les entitats que hi treballem ens lucrem d’això, només dir que gairebé totes aquestes a Catalunya son entitats sense ànim de lucre, es llegeixi com es vulgui, i sovint son recursos que tenen un cost elevat, com alguns altres recursos sanitaris o educatius, i que no sol cobrir el 100% del cost real que significa les necessitats d'atenció abans detallades.

Aquí algunes aportacions espero tan contundents com les que ha fet l'autora de l'article.


Joan Muntané

Vosaltres què en penseu de tot plegat? Treballeu en un CRAE? ens voleu donar la vostra visió?

divendres, 26 de juliol de 2013

Què representa formar part de la Junta del CEESC?

Fa un parell de dies penjàvem al bloc una entrada en la que us resumíem en 13 punts les claus del procés electoral per a la renovació dels òrgans de Govern del Col·legi.

Hem pensat que també us podria interessar una visió més personal del que representa formar part d’aquests òrgans de govern. Per això, hem entrevistat a cinc persones que en formen o n’han format part. En Pepín de la Rosa és l’actual president del CEESC i la Núria Ferrer la vicepresidenta.  L’Adolf Martínez és el vicepresident de la Junta delegada de Lleida. I, per últim, el Carlos Sánchez-Valverde i la Francesca Ferrari han ocupat diferents càrrecs en la junta del CEESC en el passat.

Esperem que aquesta entrada us resolgui alguns dubtes més i us animi a participar en aquest procés d’eleccions, que és clau per la vida del Col·legi. I, si teniu algun dubte, deixeu-nos els vostres comentaris!



Quines són les tasques pròpies del càrrec que vau ocupar o ocupeu a l'actualitat?

El Pepín exposant les aportacions del CEESC
al document de bases del Pacte per a la Infància
Pepín de la Rosa: Per sort, he pogut estar implicat en el CEESC des d’abans de la seva constitució i en diferents càrrecs i funcions, l’última, com a president. Quant a les tasques, quasi sempre he fet coses que m’han agradat i que m’han permès conèixer gent implicada i aprendre. En l’últim període, he hagut de fer una mica de tot, representar, defensar, impulsar, però si haig de triar em quedo amb haver pogut “donar la cara” per l’educació social i per les educadores i els educadors socials, tot un luxe i un plaer.

Carlos Sánchez-Valverde: He passat per diversos càrrecs (secretari, vicepresident, comunicació, formació...). Les tasques sempre han tingut a veure amb assegurar el funcionament de l'organització des de l'acompliment dels criteris del projectes polítics aprovats per les assemblees, tractant d'evitar els processos de burocratització centrada en "la gestió per la gestió".

La Francesca com a mestra de cerimònies
de la Festa del Xè Aniversari del CEESC.
Francesca Ferrari: Quant a encàrrecs i càrrecs en vaig tenir molts i diferents: coordinadora de la Comissió de Mediació (diria que fórem el primer col·legi en treballar en mediació), habilitació de persones mediadores en la primera llei del 2002, coordinadora de l’Àrea de Desenvolupament (molta feina, moltes tecles a tocar i moltes reunions, però enriquidor per la mateixa dinàmica), Comitè Executiu de la Junta (reunions tots els dimarts a la tarda per revisar, proposar temes, etc.), tresorera de la Junta (un temps una mica complicat, atès que la tresoreria no és el meu fort…), col·laboració en els actes del 10é aniversari, etc. En definitiva, molta participació!

Núria Ferrer: he estat fent de vicepresidenta del CEESC durant aquesta última legislatura, alhora he format part de diferents projectes, serveis o activitats.

Què et va portar a formar part d'una Junta?

Pepín de la Rosa: Crec que les raons, motius, interessos, conviccions, etc. que em van moure a implicar-me activament són molts senzilles: sempre he cregut en la força col·lectiva i, per postres, he gaudit de veure com s’anava construint. Ha estat un procés on he tingut la confiança de moltes companyes i companys per fer el que m’agrada. Sempre els estaré agraït, i incloc les persones més crítiques i aquelles amb qui no hem aconseguir fer-nos amics.

En Carlos, al centre de la foto, en una trobada del Gent Que Pensa de l'any 2010.
Carlos Sánchez-Valverde: Gairebé sempre, encara que amb alguna situació de dissens, la satisfacció d'haver pogut posar el meu gra de sorra en la construcció del subjecte social col·lectiu que ha encarnat la veu i la proposta dels educadors i educadores socials de Catalunya. Un subjecte que ha estat reconegut socialment durant molts anys pel seu caràcter poc corporatiu i administrativista i el seu compromís social.

Francesca Ferrari: formar part de la Junta va ser una època d’enriquiment personal perquè vaig aprendre de les persones/companys que hi vaig conèixer. Fins els moments de dissens que hi va haver, ara en la distància del temps també els valoro com quelcom positiu. L’educació social ha arribat a constituir-se com a professió reconeguda, potser en moments força complicats i hem d’estar pendents de tirar-la endavant.

Núria Ferrer: Som educadores i educadors socials i cal que creiem i treballem per la nostra professió si volem que creixi i millori, i en l'únic lloc que ho podem fer és en el nostre Col·legi, el que ens emmarca i marca el full de ruta de la nostre professió. Així, doncs, us animo a presentar-vos a les eleccions i a contribuir de forma directa en l'evolució de la nostra professió.

L'Adolf, a l'esquerra, amb part de la Junta Delegada de Lleida
Adolf Martínez: Els motius pels quals formo part d’aquesta Junta delegada són més aviat per ideals i romanticisme. Per ideals perquè crec en la força dels col·lectius. I per romanticisme, ja que trobava a faltar quan amb antics membres de l’antiga junta i de l’actual ens reuníem a la seu de l’Avinguda de Madrid parlant, debatent i creant el grup de treball de tercera edat (“quant temps ha passat d’això...”). Des d’aquestes línies també vull aprofitar per dir a tots els educadors de Lleida i província que vinguin a participar, aportant, fins i tot criticant però recordar que el CEESC continuarà obert a tots els educadors i educadores socials.

Què t’aporta o et va aportar l'experiència?

Pepín de la Rosa: Poder construir l’espai de l’Acció Social, veure com s’anaven teixint complicitats amb la resta de professionals del sector i com es va guanyant confiança ha estat tot un treball del que sempre guardaré un record molt entranyable, tant pel que fa referència als Col·legis i Associacions Professionals, com a l’articulació del sector a nivell social, a l’estructuració de teixit associatiu organitzat, de subjectes col·lectius.

Carlos Sánchez-Valverde: Molts coneixements i aprenentatges. I la constatació de la dificultat de les institucions de no caure en processos de gerencialitat per sobre del discurs de gestió i direcció política. Cada vegada tinc més clar que el que resulta important és saber "què es vol fer?" i no tant el "com fer-ho?". Més encara en moments com l’actual de canvi de cicle i de reptes importants per a l'Educació Social.

Francesca Ferrari: El meu pas pel CEESC, crec que va ser una etapa molt interessant per a mi. Amb els seus moments intensos i amb d’altres una mica complicats…sempre, però, de creixement personal.

La Núria en una Assemblea del CEESC
Núria Ferrer: Sempre he dit que entrar a formar part del CEESC m'ha fet créixer com a professional i com a persona, he après moltes coses (maneres de fer, ser i pensar) i he conegut persones molt interessants que no hauria estat possible conèixer sense formar part d'aquest organització. Per mi, formar part del Col·legi m'ha servit per contribuir una mica més en el desenvolupament de la meva professió.

dimecres, 24 de juliol de 2013

Has pensat mai en ser president o presidenta del CEESC?

* En motiu de l'aprovació dels nous Estatuts del CEESC, aquesta entrada ha estat modificada en data 26 de setembre de 2013 per tal d'adequar la informació que conté a la nova normativa.

La Junta de Govern ja ha convocat el procés electoral per a la renovació dels òrgans de Govern del Col·legi. Però, tens clares les claus del procés? Has pensat mai en formar part de la Junta del Col·legi? Quines són les seves funcions? 

Hem resumit en 13 punts les claus del procés. Volem resoldre dubtes i animar-te a participar-hi. Si tens més preguntes, no dubtis a deixar-nos el teu comentari!


1. Totes les persones col·legiades podem votar? (art. 46 dels Estatuts del CEESC).
Totes les persones col·legiades tenen dret a participar en l'elecció de la Junta de Govern.

2. Puc formar part d’una candidatura? (art. 46 dels Estatuts del CEESC).
Sí, sempre i quan faci com a mínim un any que estiguis en situació d’alta en el CEESC.



3. Cada quan es convoquen eleccions? (art. 47 dels Estatuts del CEESC).
Cada quatre anys.
 

4. Amb quant de temps s’ha de fer la convocatòria d’eleccions? (art. 47.2 dels Estatuts del CEESC).
La convocatòria d’eleccions es farà amb un mínim de dos mesos d’antelació a la data de la seva realització, es fixarà el cens electoral d’electors vàlids i s’especificarà el calendari electoral, el procediment de votació, escrutini, proclamació i terminis per presentar els recursos que escaiguin.

5. Què haig de fer per presentar una candidatura? (art. 48 dels Estatuts del CEESC).
Has de presentar una llista que l’ha d’encapçalar la persona que vol ostentar el càrrec de la presidència i d’un mínim de 14 i un màxim de 24 vocals proposats. Només s’especifica el càrrec de la persona que ocuparà la presidència.
Paral·lelament, aquesta candidatura ha d’anar avalada per un tres per cent (3%) del cens electoral. Pots sol·licitar a la secretaria del CEESC el document de recollida de signatures que recolza la teva candidatura o bé descarregar-te’l de la pàgina web del CEESC.

6. On puc consultar el cens electoral?
El cens electoral estarà consultable a la seu i les delegacions del CEESC i a la pàgina web del CEESC, a partir de l’11 d’octubre de 2013.

7. Quin és el calendari per a aquest procés electoral?
Pots consultar el calendari a la web del CEESC.

8. Què fa la Junta de Govern del CEESC? (art. 38 dels Estatuts del CEESC).
La Junta de Govern representa al CEESC, s’encarrega de la gestió de la seva direcció i administració i executa els acords adoptats per l’Assemblea General, entre d’altres coses.
Està formada per quatre càrrec unipersonals (presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria) i un mínim d’onze i un màxim de vint-i-un vocals.

9. Què és i qui forma part de la Comissió Permanent? (art. 40 dels Estatuts del CEESC).
La Junta de Govern pot actuar en Comissió Permanent, que està constituïda per les persones que ocupen els càrrecs de presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. També hi poden participar altres membres de la Junta, que actuen com a vocals.

10. Què fa la Comissió Permanent? (art. 40 dels Estatuts del CEESC).
Executar les decisions que pren la Junta de Govern  i assumir les funcions que aquesta li delega. En definitiva, vetlla pels assumptes quotidians del CEESC.

11. Què fa la persona que ostenta la presidència? I la persona que ostenta la vicepresidència?
(art. 41 i 42 dels Estatuts del CEESC).
Correspon al president o presidenta exercir les funcions de representació ordinària del col·legi professional i les altres que els nostres estatuts, la llei i els reglaments li atorguin.
La persona que ostenta la vicepresidència substitueix el president/a en totes les tasques i les funcions que aquesta li delegi.

12. Què fa la persona que ostentat la secretaria? (art. 43 dels Estatuts del CEESC).
La funció principal és fer de fedatari o fedatària dels actes i els acords del col·legi professional, entre d’altres coses.

13. Què fa la persona que ostenta la tresoreria? (art. 44 dels Estatuts del CEESC)
Administrar i gestionar els fons econòmics del CEESC.


divendres, 19 de juliol de 2013

T’has preguntat mai per a què serveix estar col·legiat/ada?

Periòdicament rebem consultes de professionals que ens demanen per a què serveix estar col·legiat. Tot seguit us fem un recull de les respostes que donem més habitualment.

  • Estar col·legiat/ada acredita la professió. El CEESC és l’agent social de referència pel que fa a temes d’àmbit social, i el que promou la figura de l’educador/a social i ajuda a fer-la visible. 
  • El CEESC té com a missió la regulació de l’exercici de la professió, estableix garanties a la ciutadania i proporciona serveis a les persones col·legiades per tal que potenciïn l’excel·lència. A més, aporta informació, orientació sobre l’exercici de la professió, seguretat, rigor i control deontològic.
  • El CEESC és un espai per compartir, per generar coneixement i discurs envers la professió d’educador/a social. Amb els serveis que oferim volem ajudar a crear consciència de col·lectiu i a visualitzar tot allò que podem fer, tot allò que podem rebre i tot allò que globalment doni sentit a seguir pertanyent i participant en el CEESC.

Entre els nostres serveis, hi trobem:
  • Servei d’Orientació Professional (SOP). Aquest servei és molt més que la borsa de treball del CEESC. Ofereix acompanyament amb el servei d’orientació personalitzat. Des del SOP estem desenvolupant el programa Social Global de mobilitat professional i internacionalització d’entitats i empreses de l’acció social per obrir nous camps de treball.
  • El programa Cruïlles, incubadora d’entitats i empreses del CEESC pretén donar suport, acompanyament i difusió a emprenedors que comencen o que tenen cert recorregut però poques possibilitats econòmiques o humanes, per tal que puguin desenvolupar la seva tasca diària i enfortir-se, amb l’objectiu de consolidar-se i aconseguir autonomia. També es vol donar suport a totes aquelles persones o col·lectius que tinguin idees innovadores i creatives, i que necessiten ajuda per portar-les a terme.
  • El programa NIU és un espai de trobada, d’intercanvi, discussió, millora, reinvenció i creació de projectes i activitats d’interès per al col·lectiu d’educadores i educadors socials.
  • Preus reduïts en la programació d’activitats de formació contínua, ja que com deia Albert Einstein "en els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement”.
  • Informació sobre la professió a través de les nostes eines de comunicació.
  • Servei d’assessorament jurídic, per a qualsevol tema legal. Gratuïtat de la primera consulta. 
  • Assegurança de responsabilitat civil, per només 5,50€ anuals. 
  • Ús d'espais gratuïts per tal de dur a terme mediacions. 
  • Ús dels espais del CEESC per fer activitats a preus molt reduïts. 
  • Descomptes comercials

En definitiva, pertànyer al Col·legi a val més del que costa i, sobretot, acredita la professió!

A les assemblees, tu decideixes!

divendres, 12 de juliol de 2013

Assessorament i mentoratge Sènior, un luxe al servei de l’Educació Social.

Marilen Herrero, 24 anys d’experiència en Infància i Adolescència


Has acabat el grau d’Educació Social i no saps cap a on tirar? T’agrada un àmbit concret però no saps per on començar a moure’t? Estàs treballant i tens dubtes sobre la teva pràctica diària? Sou una entitat o empresa i necessiteu un cop de mà? Tens al cap un projecte i t’agradaria tenir diverses opinions per tirar-lo endavant?


Des del CEESC ens intentem posar a la vostra pell i apostem per un servei que us ajudarà amb tots aquests dubtes.

La setmana passada us presentàvem el projecte Sèniors i el seu servei d’assessorament i mentoratge obert a estudiants, educadors socials, entitats, empreses i altres professionals que necessitin realitzar consultes puntuals o estiguin interessats en rebre un acompanyament en algun projecte. La idea central és poder transmetre el llegat i el saber dels i les protagonistes que van construir, als inicis, la pràctica i la teoria de l’Educació Social a Catalunya.

El servei compta de moment amb vuit Educadores i Educadors Socials sèniors amb experiència contrastada en diferents àmbits.

Avui us volem presentar a la Marilen, una de les membres de Sèniors que vam entrevistar el passat mes de febrer al CEESC. Ha treballat durant 24 anys als Serveis Socials de l'Ajuntament de Vic i ha centrat la seva trajectòria professional en l'atenció a la infància i adolescència.



Us agradaria poder parlar vosaltres mateixos amb la Marilen? Creieu que la podria ajudar-vos en algun aspecte? Doncs només cal que entreu al web i ompliu el formulari. Contactarem amb vosaltres el més aviat que puguem i us hi posarem en contacte.

Podeu consulteu tota la informació sobre el projecte-servei a la web de Sèniors

Conegueu més a la Marilen amb l’entrevista que li van realitzar al Diari el 9, l’1 de febrer de 2013.


dijous, 27 de juny de 2013

El Teatre com a Eina de Reflexió i Transformació Social.


Fa un parell de mesos es van posar en contacte amb el Col·legi la companyia Impacta T Intervencions Teatrals, per parlar-nos del seu projecte "Actuem!" de Teatre Social amb Joves. El 20 d'abril es va dur a terme la VI Trobada de Teatre Social per a Joves “Deslimita’m”, on es van representar les diferents peces creades pels diferents grups d’adolescents que participen en el projecte "Actuem!", que tractaven diferents temàtiques socials que estan afectant als joves.


A rel d’aquest contacte els hem demanat que ens escriguin una entrada pel bloc parlant-nos del teatre social i de la seva pròpia feina.

I vosaltres, heu fet servir mai el teatre com a eina a les vostres feines? Ens expliqueu les vostres experiències?

El Teatre com a Eina de Reflexió i  Transformació Social.


En àmbits com l’educació i la intervenció social, el teatre social és una eina transformadora que facilita la gestió i resolució dels conflictes de manera pacífica i pactada. ImpactaT és un dels precursors del teatre social al nostre país i treballa amb tot tipus de col·lectius i gent de qualsevol edat des de l’any 2001.
El teatre social és una ajuda efectiva, dinàmica i participativa que  fomenta la reflexió, la motivació, la participació, l’esperit crític, la millora de les habilitats socials i la confiança en les pròpies capacitats, el treball en equip, els valors com la solidaritat, el respecte, el diàleg, la interculturalitat i tot allò sobre el que es necessiti o es vulgui intervenir.

Utilitzant el teatre com a mirall aconseguim, de manera quasi màgica, allunyar als protagonistes de les seves realitats suficientment perquè s’obri un espai on càpiguen noves oportunitats, noves maneres d’actuar davant el conflicte.

dijous, 20 de juny de 2013

II Jornada El procés d’acompanyament amb adolescents en medi obert

L’Equip educatiu d'A Peu de Carrer, de la Fundació Casal l’Amic, ens ha fet arribar aquest article on ens fa un repàs del que va significar la II Jornada El procés d’acompanyament amb adolescents en medi obert, que aquest any es concretava amb el el subtítol "Joves, comunitat i crisi". Una jornada que volia donar a conèixer com la ciutadania i la comunitat estan donant respostes als nous reptes i necessitats generades per la crisi i que afecten infants, adolescents i joves.

La II Jornada El procés d’acompanyament amb adolescents en medi obert coorganitzada per la Fundació Casal l’Amic, l’Ajuntament de Tarragona, l’Ajuntament de Badia del Vallès i la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili va estar un èxit de participació. Aquesta activitat formativa es va dur a terme el dia 16 de maig de 2013 al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) a partir de les 9h del matí fins les 18:00h de la tarda. La participació va ser superior a l’esperada, assistint 186 persones i 40 a l’organització.

La Jornada va tenir lloc a tarragona el 16 de maig passat
Només amb els números d’assistència, ja podem fer rellevant l’interès a nivell nacional sobre l’educació de carrer i la intervenció en medi obert, ja que la mobilització de casi 200 assistents de diversos indrets com La Rioja, Mallorca, Lleida i altres municipis, fan palesa la utilitat i necessitat d’aquesta tasca socioeducativa. I d’aquí la intencionalitat d’aquesta jornada, no només per generar un espai d’intercanvi, sinó també, fer una crida a aquelles administracions que no ho veuen d’aquesta manera.

Podem afirmar, al llarg dels actes programats, i a través del coneixement i visió dels diversos ponents, que l’educació amb infants i joves és una responsabilitat col·lectiva, on cal que s’impliquin les institucions i les xarxes comunitàries, i vehiculada a través dels professionals que estan a primera línia (els educadors de carrer) amb tota la col·laboració possible de la xarxa o fora d’aquesta.

La presentació de la jornada va ser a càrrec de Encarnació Ricart (Vicerectora de Societat i Relacions Institucionals de la URV), Carme Borbonés (Presidenta honorífica de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV), Eva Menor (Alcaldessa de Badia del Vallès), Victòria Pelegrín (Tinent alcalde de Serveis a les persones de l’Ajuntament de Tarragona) i Jordi Navarro (president de la Fundació Casal l’Amic), amb uns parlaments clarament a favor de la intervenció en medi obert i de la necessitat d’aquesta, encara més en els moments que la nostra societat està vivint.

dijous, 13 de juny de 2013

Diversitats. Interculturalitat i música per a la cohesió social i participació

El passat 30 de maig, a l’Escola Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès, es va realitzar  la primera de les activitats del projecte Diversitats, organitzat per l’ONG Educació sense Fronteres amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Es van posar sobre la taula nous models socials a través de les arts que prioritzen la interculturalitat i la transformació social davant la capacitació instrumental. Els participants al debat van ser Ester Bonal, directora de Xamfrà; Pablo González, impulsor de Músics per la Pau i la Integració; Martí Marin, director de l’associació Petits músics del món; Núria Sempere, directora de l’Escola de Música i Centre de les Arts de L’Hospitalet de Llobregat; i Carles Miró, director de l’Escola Municipal de Música de Sant Cugat

En Josep Mª Aragay Borràs, col·laborador del projecte Diversitats ens ha escrit aquesta entrada al bloc, que ens acosta el debat que es va dur a terme aquell dia. Esperem que us obri moltes portes i esperem els vostres comentaris!


Els participants del debat del passat 30 de maig a Sant Cugat del Vallès
Tot i que la història de la humanitat és la història de les migracions, segurament una de les principals característiques del món globalitzat és el volum així com la internacionalització del fenomen migratori. Actualment el continent europeu és el principal destí dels fluxos migratoris internacionals atrets per les diferències socioeconòmiques i la demanda de mà d'obra de determinats sectors dels països receptors (Pla de ciutadania i immigració 2009-2012 (2010). Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria per a la Immigració. Generalitat de Catalunya.) .

La immigració ha estat i és essencial per a sustentar el mercat de treball, l'economia o la mateixa piràmide demogràfica però -en contra- accentua els problemes legals així com les diferències lingüístiques, econòmiques i religioses que -a vegades- poden ser motiu de conflicte. De fet, segons l’enquesta elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya publicada el 14 de març de 2011, més d’un 49% dels catalans i les catalanes considera que actualment hi ha massa immigrants i un 40% considera que la immigració és negativa o molt negativa (Compareixença parlamentària del Director General per a la Immigració davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració – 7 de juny de 2011). Segons Arcadi Oliveres, des que ha començat la crisi, la percepció negativa dels espanyols sobre la immigració ha pujat fins el 83% de la opinió pública (Conferència El origen de las migraciones modernas. Gener 2011. Federació d’Associacions Immigrants del Vallès).

Davant d'aquestes dades, la pregunta clau és com incloure les persones nouvingudes de manera que desenvolupin sentit de pertinença a la vegada que la societat d'acollida valori la diferència i la diversitat cultural. No és casualitat doncs que en algunes de les zones amb més alts índexs de població estrangera i menys capacitat econòmica familiar, trobem projectes que utilitzen les arts i -especialment- la música per desenvolupar territoris i crear espais de convivència amb i per a les persones. És el cas de Xamfrà (Raval), Músics per la Pau i la Integració (Nou Barris) o les recents Riborquestra (herència de Ribermúsica al Casc Antic) i Do d'Acords (Poble Sec) a Barcelona; de l'Escola de Música i Centre de les Arts a l'Hospitalet de Llobregat; de Barris en Solfa a Badalona; de 4 Cordes a Mataró o del jove projecte Arrels Urbanes a Salt. I “no podem parar, hem de ser una autèntica plaga social [...] hem de ser molts” manifesta Ester Bonal.

dimecres, 5 de juny de 2013

Hi havia una vegada...

L’any 2009 es va celebrar el 20è Aniversari de la Convenció dels Drets del Infant i en el marc d’aquesta celebració va néixer el projecte “Coneix els teus drets”. Conjuntament amb un seguit d’entitats es va crear la web Coneix els teus drets, amb 20 miniclips audiovisuals que volien acostar i donar a conèixer a tots els nens i nenes 20 dels drets presents a la Convenció amb un llenguatge proper.

Miniclip del projecte que explica el dret a l'educació

El CEESC ha anat impulsant el projecte des llavors, enriquint el projecte. Primer es van crear guies didàctiques i recursos educatius per els educadors i les educadores. Durant l’any passat es va realitzar la subtitulació al català dels 20 miniclips audiovisuals existents, amb l’objectiu de facilitar l’accés als continguts de la web a nois i noies amb dèficit o pèrdua auditiva, als seus mestres i educadors i a les seves famílies.

Ara, el CEESC convoca el primer concurs de contes i relats curts per educar en valors: Coneix els teus drets.

Aquest concurs, que està organitzat per la delegació gironina del Col·legi, té la finalitat de fer un recull de contes que es converteixi en eina pedagògica per a educadors i educadores en el desenvolupament d'activitats amb nens i nenes.

dimecres, 29 de maig de 2013

48 hores per innovar en el sector públic de forma creativa

Del 4 al 6 de juny arriba per primer cop a Barcelona la Global GovJam, un esdeveniment sobre innovació en els serveis públics que se celebra al mateix temps a trenta-cinc ciutats de vint-i-un països d'arreu del món.

Heu sentit a parlar mai de les jams de sostenibilitat o serveis? Són esdeveniments pràctics i informals on aprendre, experimentar, innovar, cooperar i competir de manera amistosa mentre es construeixen noves solucions al voltant d’un tema comú. En aquest, en el GovJam, es vol treballar entorn del disseny de serveis públics.

El CEESC, a través de Ciutat Beta, col·labora i dóna suport a aquest esdeveniment que comparteix la mateixa filosofia del nostre projecte, sobretot, en la seva metodologia: aprendre mentre es construeix i dissenyar prototips -en aquest cas a favor de la innovació en els serveis públics- entre persones de diversa procedència professional. A més, 3 membres de l'equip de Ciutat Beta participaran activament i durant els tres dies a la Barcelona Gov Jam, com a mentores o membres del jurat.

I com funciona la jam?

Es treballa durant 48 hores en petits grups amb tècniques de disseny de serveis i design thinking, creant solucions i enfocaments innovadors. I tot, amb un objectiu concret: dissenys i plans acabats amb potencial per fer-se realitat.  Al final dels dos dies, es comparteixen els resultats amb la resta del món.

Aquest vídeo de la Global Service Jam Oslo 2012 explica les 48 hores de feina de manera molt visual.



dijous, 16 de maig de 2013

L'educació avui


Els dies 1 i 2 de juliol  de 2013 es durà a terme a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, el "III Congrés Educació Avui: per un aprenentatge eficaç, eficient i coherent".  El CEESC n'és una entitat col·laboradora. Hem demanat al Comitè organitzador del Congrés que ens en facin cinc cèntims.

L'objectiu principal d'aquest Congrés és aportar experiències singulars de centres educatius i de l'entorn social que facilitin el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat d'educació infantil, primària, secundària i de formació inicial del professorat.

Aquest Congrés pretén generar un conjunt de reflexions, de línies estratègiques i d'orientacions pràctiques que puguin contribuir a millorar el dia a dia dels professionals de l'educació i a aconseguir un aprenentatge eficaç, eficient i coherent als centres educatius.

És evident que el nostre sistema educatiu està immergit en un procés canviant de societat i s'ha de procedir a modificar alguns dels principis i els elements que el configuren, la qual cosa significa una tasca complexa que s'ha d'abordar amb realisme i prudència, però al mateix temps amb il·lusió i coratge.

dijous, 9 de maig de 2013

SIC Barcelona: Resolent reptes socials de Barcelona a través d'innovacions provades amb èxit

Amb demandes socials en fort augment i recursos minvants per finançar-les, és necessari fer més amb menys. I això significa que hem d'innovar. Hem de trobar maneres més eficients i eficaces per respondre als grans problemes socials.

Innovacions amb impacte social demostrat sorgeixen cada dia a qualsevol part del món.
El problema és que no es replica tan fàcilment com la innovació empresarial, perquè les forces del mercat que fan que les idees empresarials "viatgin”, no són presents en el sector social. Així, moltes innovacions socials es limiten a ser anècdotes o pilots de projectes que mai es duen a terme.

Implantar solucions ja provades elimina obstacles, accelera el procés i augmenta les possibilitats d’èxit. I des d’aquest punt de vista sorgeix el SIC Barcelona (Social Innovation for Communities). Aquesta és una iniciativa d'UpSocial per resoldre reptes socials de Barcelona, aportant un enfocament innovador per replicar solucions ja provades i que han tingut uns bons resultats.

divendres, 3 de maig de 2013

Compareixença del CEESC a la Comissió d’Infància del Parlament de Catalunya

El passat 30 d’abril, el president del CEESC, en Pepín de la Rosa, va comparèixer al Parlament de Catalunya per exposar les aportacions del Col·legi al document de bases del Pacte per a la Infància.

Podeu llegir les seves paraules en aquest article de Social.cat, o veure la compareixença en vídeo.

La Imma Jeremías, educadora social i membre de la Comissió d’Infància del CEESC, va assistir-hi com a públic i ens ha fet aquest petit escrit en clau de reflexió.

Esperem, també, les vostres aportacions i comentaris.

És interessant assistir a sessions de treball de les comissions parlamentàries de les diferents àrees, on els parlamentaris escolten els experts i els fan preguntes, demanen explicacions, o també expressen la seva opinió, perdent l’ocasió de no ser ells els protagonistes i donant la paraula verdaderament als experts.

Pepín de la Rosa durant la seva compareixença
al Parlament de Catalunya
Avui ha estat el torn de la Comissió d’Infància. En l’estona en què jo hi he estat, m’ha semblat que l’ambient ha estat correcte, els experts ben documentats i els representants dels grups parlamentaris, a excepció d’algun, s’han mogut en el terreny dels números i les estadístiques.

En els 5 minuts finals, en què els experts poden afegir quelcom que creguin interessant, en Pepín de la Rosa ha parlat des de la pell, mostrant les emocions d’enuig (dintre d’un ordre) que generen les negligències de qui té responsabilitats i el no compliment del que ja està legislat i que no es compleix, del que representa estar lluny de la realitat punyent que permet mirar, jutjar, legislar fredament i, de passada, ineficaçment.

Totes les qüestions a reclamar no estan sotmeses a pressupostos;  n’hi ha que són fruit de la manca d’expertesa dels legisladors i de la manca de confiança en qui en sap. I quan hi ha responsabilitat no s’hi val a dir que no es coneix o que no se n’està assabentat: davant la llei això està penat, la ignorància no eximeix de la responsabilitat.

Quan es parlava de la ràtio d’infants sota el llindar de la pobresa, d’infants en precarietat alimentària… feia la impressió que parlaven de betes i fils, sense sang a les venes. No cal que la sang arribi al riu per dir les coses amb una mica de passió, emoció. O és que la sensibilitat està renyida amb la correcció? Quan una persona parla des del convenciment es nota, es percep, contagia, fa vibrar.

Tot això viscut no deixa indiferent i crec que és un motiu més per incentivar la participació, ja que com a professionals que estem en primera línia podem acostar la realitat reflexionada a les esferes polítiques o, al menys, és una de les maneres d’empentar vers una millor racionalització del repartiment dels recursos i la seva més adequada utilització.

Imma Jeremias

dijous, 25 d’abril de 2013

Deslocalització dels llocs de treball. Una realitat amb grans avantatges.

El Jose Luis es va posar en contacte amb nosaltres per escriure aquest article pel nostre bloc. Ens plantejava un article que parlés dels avantatges socials de la deslocalització en els llocs de feina. Sabem que en el camp de l'Educació Social, és difícil pensar en el teletreball. Però alhora volem saber què en penseu sobre aquest tema.

Us deixem amb l’article del José L. Rodríguez i esperem els vostres comentaris.


Deslocalització dels llocs de treball.  Una realitat amb grans avantatges.


Sens dubte, és una realitat social que la població tendeix a concentrar-se en grans nuclis urbans: les ciutats. Tanmateix, és possible canviar aquesta tendència cap a nuclis més petits i distribuïts?

Les ciutats com a model tradicional

Les ciutats han jugat un paper molt important al llarg de la història i, sobretot en aquest últim segle, en el desenvolupament de les societats, destacant l’accés al coneixement, productes i serveis amb gran facilitat, i en general, fins ara, a unes millors expectatives de vida.

Els joves de pobles i llogarets es traslladen cap a les ciutats, convençuts que trobaran millors oportunitats laborals i unes favorables condicions de vida. S’estan equivocant?

dijous, 14 de març de 2013

“Apps” d’acció social

Avui en dia un telèfon mòbil sembla qualsevol cosa menys un telèfon. L’utilitzem més per a enviar missatges, comunicar-nos a través de les xarxes socials, fotografiar o jugar que per a fer o rebre trucades. I tot això gràcies a les aplicacions.

Hi ha aplicacions de tot tipus: per a trobar el transport públic més adequat, visitar una ciutat, escoltar música, jugar, fer la llista de la compra.... Podem dir que ben aviat hi haurà una aplicació per a tot.

Però per a la vostra feina, en feu servir alguna?

La indústria global de la telefonia mòbil es va reunir en el Mobile World Congress 2013 a Barcelona a finals de febrer.  Xarxanet ha recollit les diferents iniciatives i aplicacions de caire social que s'hi van presentar. En aquest recull podeu trobar des de una aplicació pensada per la gent que té problemes d'accessibilitat (el Mobile Acessibility) a la utilització de la tecnologia NFC (tecnologia està pensada per intercanviar dades entre dispositius) per a usos socials.

D’altra banda, Dixit també ha creat un recull d’aplicacions per utilitzar en els telèfons o dispositius mòbils vinculades a l’àmbit social, endreçades per àmbit.

A part d’aquestes, que ja estan recollides, a nosaltres també ens ha semblat interessant apuntar-vos l’aplicació d’Hazloposible, des de la que us podeu mantenir informats de les activitats solidàries que realitzin tant la Fundació com altres ONGs podeu aportar idees solidàries al canal d'idees, emetre consells de la teva especialitat professional a les ONGs i organitzacions o buscar un voluntariat.

I vosaltres, ens recomaneu alguna aplicació que feu servir i/o trobeu interessant?? Deixeu-nos les vostres recomanacions als comentaris d'aquesta entrada.

Gràcies!